Temps de voreres aixecades

A un breu temps de les properes eleccions municipals que són les que aparentment interessen  a més gent és quan la monotonia de l’administració és transforma miraculosament i s’adapta al calendari.

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada. Estem en una societat on la memòria no dóna gaire de si, llavors de recórrer a refrescar-la perquè la gent estigui al corrent de tot el que es fa en el seu benefici.

Calafell ja té un pla de voreres per a diferents zones del municipi i el Vendrell també té pendent les obres que s’han de fer a una part del carrer Dr. Robert que compleix tots els requisits d’una obra en campanya. Tot apunta que els diners aportats per una empresa concessionària del servei d’aigües i clavegueram anirà cobrant en els propers anys els diners aportats en aquesta obra. Els electors veuen les obres i el pagament va dirigit cap el futur quan ves a saber qui serà el responsable del consistori, però independentment de la seva identitat tindrà un seguit de compromisos socials que no podrà esquivar gràcies a la feina dels seus predecessors en el càrrec que sempre s’han preocupat pel qui vindrà després d’una manera no gaire positiva.

No cal fer gaires grans obres que ens situïn a nivells perillosos d’endeutament, uns pocs professionals demostrant a tothom que aquí estan treballant per tota la ciutadania del municipi.

Cada partit polític té un perfil de votant que ha de mimar més que mai. Un dels col·lectius més treballats durant aquests propers mesos són els jubilats perquè és un col·lectiu que acostuma a complir amb els seus deures davant l’urna. Llavors cada consistori els cuida d’una manera o altre. A vegades es fan trobades de gent gran amb àpats a preus més que populars. Altres ajuntaments els hi ofereixen el transport públic gratuït i altres també ho combinen amb tiquets per aparcar a la zona blava durant un temps marcat. Petites estratègies que ajuden a captar vots com la reducció en algun impost municipal com l’IBI per als més grans de 65 anys.

Prova d’aquesta política és l’estructura que tenim encara al Tancat del Galan que s’havia de convertir en un Casal de Gent Gran i encara està allí des del 2011 quan Benet Jané volia tornar a repetir al front del consistori vendrellenc. D’aquella data enguany hem posat les pedres següents a la primera pedra del CAP del Botafoc que es va posar aquell any i que ha estat ben quieta sense cap més moviment fins l’actualitat.  Ara només falta saber si contractaran nous professionals de la sanitat per donar servei al nou equipament o, tal com diuen els entesos, seran els mateixos, però més repartits.

Els nostres pressupostos no tenen la dimensió d’altres que ens han portat fins a una situació crítica i hem de saber aprofitar els pocs recursos que tenim. Llavors amb una mica d’arranjament de voreres és una feina que sempre queda bé i pot ajudar  guanyar algun vot indecís que encara trobem en l’electorat.

Per complimentar tot aquest apartat no hi faltaran les innombrables rodes de premsa per no dir res i les diferents trobades amb pica pica final que en realitat és la gràcia de tot plegat perquè si en 4 anys no han dit gran cosa, tampoc és ara qüestió d’esvalotar el galliner.

En aquest joc  hi participen tots els partits d’una manera o altra, però els clàssics que fa 40 anys que ens governen amb barba o sense sempre s’han decantat per les voreres i places cèntriques per fer-hi petits retocs per semblar que allò és el fi d’alguna cosa quan en realitat és el principi del no res.