Homenatge a Leonora Milà, pianista i compositora vilanovina

L’Agrícol de Vilafranca –Centre Artístic del Penedès– organitzem, a través de l’activitat a L’Agrícol parlem de música, cinc xerrades anuals de caràcter divulgador amb temàtiques diverses i gratuïtes.

Quan programàvem aquest curs 2018-19, vam tenir claríssim organitzar una sessió d’homenatge a la pianista i compositora vilanovina Leonora Milà, tan important i propera a Vilafranca i, possiblement també, tan desconeguda. Al juliol del 2018, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva vàlua com a persona, compositora i pianista. Acordàvem donar-la a conèixer tot apropant-nos a la seva vida i obra.

Ens vam posar en contacte amb el seu fill, Bernat Deltell, i tot van ser facilitats, des de la possibilitat de poder visionar i presentar un reportatge sobre la seva obra –que ell mateix va realitzar  juntament amb la productora del vilafranquí Jordi Escofet–, fins a trobar la data per venir amb sa mare Leonora  al Vinseum de Vilafranca, el dissabte 19 de gener a les 7 de la tarda.

Deixeu-me avançar qui és Leonora Milà i entendreu el perquè de la nostra tria mentre fem ressò de l’acte homenatge que li oferirem. Serà una bona manera d’apropar-nos al coneixement d’una compositora i pianista de renom mundial tan propera en l’espai i, a la vegada, tan poc coneguda.

Un talent innat amb esforç i constància

Leonora Milà i Romeu neix a Vilanova i la Geltrú l’any 1942. El seu pare era un destacat violoncel·lista de l’Orquestra Pau Casals i també de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.  Tot i això, ella va triar el piano per vocació. Explica que va aixecar la tapa del piano de casa seva i va començar a fer cançons. Aleshores, com que no sabia escriure música, el seu oncle les va posar en solfa. Li va fer el primer àlbum als sis anys. Algunes d’aquelles peces les va interpretar en el seu concert de debut al Casino de Vilafranca. Leonora recorda que en aquella actuació va agafar un fort refredat, perquè a la sala hi havia un corrent d’aire horrorós.

Leonora Milà rebé el qualificatiu de “nena prodigi” gràcies als dos concerts que l’any 1949 ofereix al Palau de la Música Catalana interpretant, amb 6 anys, obra pròpia i el concert per a piano i orquestra KV488 de W. A. Mozart, acompanyada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

Tot i el seu talent innat, va treballar amb una constància i una disciplina infatigables. Ser una nena prodigi no li garantia mantenir aquest do especial al llarg d’una vida. El seu pare la va matricular a l’escola de música Ars Nova de Barcelona. Es posà a estudiar seriosament la carrera de música i piano sota el mestratge de la pianista i pedagoga Maria Canals que la considerava com una filla, a més d’alumna avantatjada. Mentre feia la carrera, anava sortint a l’estranger per fer concerts a Alemanya i a Suïssa. Recorda que, amb nou anys, va dormir en refugis en una Alemanya de postguerra on “no hi havia ni carrers”. L’acompanyaven la seva mare i el seu oncle. El seu pare, com a home implicat en la cultura, no podia sortir del país; durant deu anys va tenir el passaport confiscat per “rojo separatista”.

Treballadora infatigable

La seva carrera internacional s'inicia als dotze anys quan actua en un programa de la BBC de Londres interpretant peces per a piano  d’Enric Granados i Manuel de Falla. Aquella actuació li obrí les portes de la capital britànica, on hi torna un any més tard, el 1955, per actuar al Royal Albert Hall interpretant l'obra Noches en los jardines de España, del compositor Manuel de Falla, amb la London Philarmonic Orquestra  i sota la batuta de Rudolph Dunbar.

L’any 1966 guanya el Concurs Internacional Maria Canals, un dels concursos pianístics més prestigiosos de tot el món. Li segueixen llargues i importants gires per Europa, Estats Units i Àsia. Per destacar algunes de les  seves importants actuacions, exposem que va ser la primera artista espanyola en actuar a la República Popular de la Xina (1979) i en gravar un disc amb la China National Symphony Orchestra (1988). També va ser la primera compositora que va estrenar un ballet a Sant Petersburg. Es tracta de Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries escrita per Joanot Martorell al segle XV, que Leonora Milà va transformar en partitura i el ballarí i coreògraf rus Iuri Petukhov en un ballet de dues hores. Aquesta obra va estar quatre temporades en cartell. Per aquesta obra va rebre el Premi Internacional de la Cultura Catalana concedit a València el 1995. Posteriorment, Tirant lo Blanc s’estrenà al Gran Teatre del Liceu, el 1996, amb la companyia Sant Petersburg State Ballet.

Leonora Milà compagina al llarg de la seva carrera professional la vessant d’intèrpret amb la de compositora. L’una ha ajudat i complementat a l’altra, segons les seves pròpies paraules. Així com va saber obrir-se al món cercant nous horitzons i fent gires i concerts, també va enriquir el seu potencial creatiu amb la composició, tasca més celebrada a fora que a casa...

La seva obra escrita és extensa i poc interpretada encara. Podem trobar editades més de 100 partitures, entre les que destaquen: els seus quatre concerts per a piano i orquestra, l’exitós CD d’havaneres per a piano, les cançons per a veu i piano basades en textos de poetes com J. W. Goethe, Salvador Espriu i Joan Maragall i dos ballets breus titulats Pintor Lee i Drame a trois gravats per la Sant Petersburg State Symphony Orchestra of Mussorgsky Theatre.

La pianista vilanovina té més d’una trentena de discos publicats, ja sigui com a solista o acompanyada d’orquestres de renom internacional, amb un repertori basat en obres de grans compositors europeus, com ara Maurice Ravel, Claude Debussy, Ludwig van Beethoven, Robert Schumann i Felix Mendelssohn. Destaca la seva versió de l’obra Das Wohltemperierte Klavier, de J. S. Bach, que la crítica especialitzada considera “de referència”, i les interpretacions al piano dels compositors clàssics espanyols: Manuel de Falla, Enric Granados, Isaac Albéniz i Joaquín Turina que li han valgut el reconeixement unànime de la crítica i el públic.

L’acte del seu comiat

El dia 15 d’octubre 2015, la pianista i compositora Leonora Milà va visualitzar amb solemnitat, el seu comiat com a artista i professional al Palau de la Música. Amb setanta-tres anys va decidir posar fi a una dilatada carrera al damunt dels escenaris, si bé continuarà amb la seva vessant de compositora, la seva primera vocació musical. En aquest darrer concert, va interpretar algunes de les peces que l’han fet més famosa: la Nana, la Danza del Molinero-Farruca i Jota, i La Danza ritual del fuego  (de Manuel De Falla), a més de l’Havanera número 2 (composada per la mateixa L. Milà).

El nostre homenatge al Vinseum

El proper dissabte 19 de gener a les 7 de la tarda serem al Vinseum de Vilafranca  per conèixer Leonora Milà que ens acompanyarà amb la seva presència. Tindrem l’oportunitat de veure un documental sobre la seva trajectòria vital, on la seva música n’és protagonista. Filmació elaborada  per la productora catalana independent El Far Blau, amb seu a Vilanova. Hi participen destacades personalitats del món de la cultura, la política i la societat catalana i espanyola. 

En el nostre acte d’homenatge hi posarem veu i música. Veu a càrrec del grup  d’havaneres Xató i  música amb la interpretació al piano de Montserrat Rios i Rallé, tots músics de Vilafranca.