Un discurs obsolet i soporífer evita el debat autèntic pel model territorial

La presentació al Vendrell dels treballs previs del Pla Territorial de la Vegueria Penedès a càrrec del Sr. Josep Armengol, Subdirector General de Planificació Territorial i Paisatge, el passat dijous 17 de gener a petició del Consell Comarcal del Baix Penedès, ha estat un exercici acadèmic amb totes les seves conseqüències. La lentitud i la repetició de conceptes genèrics que ens recordava que aquest Pla és fill de la planificació anterior a la gran crisi econòmica, només feia que confirmar que estàvem davant d’uns treballs que, tot i tenir el seu valor tècnic, no deixaven d’amagar la manca de criteris sobre quin model s’hauria de debatre pel Penedès, tant en el context nacional com en la seva relació amb el seu entorn més proper. El ponent, davant les primeres preguntes dels membres de NFC (Plataforma No Fem el CIM) va començar a tirar pilotes fora afirmant que tant el tema del Logis com el de les infraestructures viàries i ferroviàries no eren competència del Pla sinó que venien de plans sectorials a nivell català. Plans que la plataforma ha insistit en la seva localització, molt allunyada en un temps que ja no té res a veure amb l’actualitat.

Les notícies sobre que el tren de mercaderies del corredor Mediterrani no passarà pel Penedès, sinó per Madrid, o que la localització de plataformes logístiques era d’un pla a escala nacional obsolet que caldria replantejar-se, va obtenir la resposta, per part del subdirector, que el Logis es faria al Penedès.

Tampoc no va explicar com resoldre la lluita contra el canvi climàtic, com afirmava en la seva presentació, i evitar la contaminació. La construcció de la plataforma logística incrementaria desmesuradament la quantitat de CO₂.

El que potser caldria subratllar és la manera com recitava el valor del Pla referent a la participació ciutadana, la qual cosa, per la informació que tenim, no ha existit, a excepció de les tres o quatre presentacions oficioses a les que ja ens tenen acostumats des de l’Administració.

Al final, després de més d’una  hora llarga d’exposició del protocol de la metodologia del Pla, els membres de la Plataforma, amb més de 15 anys de lluita per un Penedès amb qualitat ambiental, va iniciar un torn de preguntes i demandes, desmantellant el discurs acadèmic del ponent i demanant el debat autèntic sobre el model territorial que, des del criteri de la plataforma, ha de sorgir de l’intercanvi democràtic entre la gent del territori, no de les decisions en els despatxos de tècnics que ens presenten el Pla com una tasca massa complexa com per ser debatuda per la gent, o de polítics que tenen pressa per presentar el Pla com a credencials de cara a les eleccions municipals. En resum, si volen que el Pla Territorial de la Vegueria Penedès sigui l’inici d’un model a seguir pel nou planejament català, fa falta començar amb bon peu, i aquesta presentació té més d’un discurs de final de temporada que del naixement d’una nova manera de fer territori.