Del sentit comú a l’ordenança

El pas dels anys ens va aportant normativa al nostre dia a dia com a signe inequívoc que la cosa es complica. Ens deien per on anaven els vianants i els cotxes i motos per la carretera. Després la bicicleta i ara és el torn del patinet que enguany ha arribat a un nivell de vendes molt alt tot i que no tant com s’esperaven.

No podem evitar parlar dels cartells que prohibeix anar en bicicleta en alguns mesos o hores pel passeig marítim dels nostres municipis costaners.

També tenim les comentades ordenances de terrasses per a veure com omplim una plaça de taules i cadires i també hi deixem un petit espai per a les persones que hi creuin a peu.

No fa gaires anys hi havia una mena de sentit comú que compartia la gran majoria dels mortals. Per exemple en un diumenge d’agost a les 19 hores ja no pensaves anar en bicicleta per cap passeig marítim de la platja. Són coses de calaix, el que si que ho pots fer és el mateix dia però a les 9 del matí a una velocitat raonable segons l’ocupació del moment. Tot això ho hem perdut i ara hem de mesurar el dia, la concentració, la velocitat i altres elements que abans ho podies deduir per sentit comú. Evidentment per sancionar abans, no tenies els suficients criteris objectius per tenir una base legal. Ara ho pots aconseguir a base d’ordenances que et marquin totes les variables que hi poden intervenir.

Fa uns anys les persones que tenien alguna mascota eren ben conscients que havien de recollir les seves defecacions. Doncs ara també hem s’ha hagut de posar una ordenança per controlar els incívics amb sancions.

La propera serà sancionar en el transport públic aquestes persones que ocupen un seients especials reservats per embarassades i gent amb poca mobilitat. La nostra manca de sentit comú ha de venir acompanyat per les ordenances que ens ho regulen tot fins i tot aviat en tindrem una per dir-nos qui ha de baixar de la vorera quan es creuin dues persones.

Tot això ens estan posant en qüestió la nostra consciència i els nostres valors humans. Potser cada dia estem més lluny de l’ésser humà i més propers a les màquines, però la veritat és que aquest sentit comú ens ha fet arribar molt lluny en la història i és molt trist que ara ho estem perdent de mica en mica.

En els propers anys suposo que aniran sorgint més i més normatives per ocupar aquest buit que fins ara ens servia per resoldre aquest tipus de casos on el sentit comú ha deixat de funcionar.

Perquè tot torni al seu lloc hi haurà una sanció que pagarem o la podrem canviar per treballs a la comunitat i anar fent endavant intentant salvar allò que es pugui de la nostra part humana.

Algunes normatives d’aquestes són clares, però en altres casos la cosa és complica molt fins poder trobar articles contradictoris que et facin recórrer a la jurisprudència sobre el tema. Las nostra realitat evoluciona més ràpid que la nostra legalitat. Quan ens decidim treure una norma ja tenim algun element que no està inclòs dins el text i la fa trontollar obligant a una nova reedició. Hi ha molts elements que encara són subjectius i són difícil d’objectivar, però jo crec que amb el temps ho anirem aconseguint de mica en mica. Aviat podrem esbrinar científicament quan un clatellada és un simple avís o violència.