Tenim la solució definitiva als peus plans

Si busqueu la solució definitiva aquest problema nosaltres la tenim a través de la Relació de Llocs de Treball (RLT) que ho arregla absolutament tot. Primer fem una mica d’història de tot plegat, per això us vinc a dir que va arribar aquell moment quan els polítics no sabien com arreglar la situació insostenible en el camp de la gestió de personal que feia anys que s’arrossegava i que ningú fins el moment havia volgut posar-hi mà d’una manera seriosa i coherent. Llavors només varen tenir la brillant idea de prometre una Relació de Llocs de Treball (Rlt) als seus treballadors. Evidentment s’havia de fer per una empresa de fora perquè segur que sortiria millor que no pas negociar al voltant d’una taula les dues parts: consistori i treballadors.

Es van fer un concurs i com passa a moltes pel·lícules de l’oest amb final previst només es va presentar una candidatura per a aquesta ingent tasca de posar ordre i coherència en la feina i les retribucions de més de 500 treballadors. El termini era de mig any per a portar a terme aquesta missió que afecta a moltes famílies i persones. En un parell de mesos farem l’any i encara queda bastant per fer.

Van començar les reunions entre l’empresa adjudicatària per aquesta delicada elaboració, els representants legals dels treballadors i els representants  escollits pels polítics. Fruit d’aquestes trobades varen ser la relació de llocs de treball puntuats segons uns barems molt estrictes amb un mínim marge de maniobra per part de l’empresa adjudicatària d’aquest treball. Evidentment no es podia moure ni una coma del manual que va ser lliurat el primer dia de les trobades als protagonistes d’aquesta escomesa rellevant.

Es van acabar les reunions. Vas acabar l’estiu. Van caure les fulles dels arbres. Va venir el nou any i a hores d’ara a un no res d’acabar la legislatura ens trobem que la cosa encara s’està coent a foc lent. Ningú sap res. Tothom calla. Hi havia una partida al pressupost de l’any passat dedicat a compensar les modificacions laborals provocades pel resultat d’aquest treball, però a hores d’ara ves a saber a què s’ha dedicat.

Per evitar que hi hagi penes i tristors entre els treballadors des de bon començament es va garantir que cap professional de l’administració cobraria menys del que actualment percep de salari. A partir d’aquí tot és optimisme i alegria esperant que algun dia s’obri la capsa i tots podem saber a quan equival les puntuacions que vàrem donar el passat més de juliol durant 6 matins maratonians de reunions intenses.

El resultat d’aquest treball és una peça clau en un engranatge perquè tot funcioni, però evidentment s’ha de fer amb el màxim de transparència i igualtat perquè el màxim nombre de persones en puguin sortir satisfetes de tot plegat.

Durant molts anys s’han posant pedaços aquí i allà per anar encarant l’ampliació de personal que el creixement de la vila i les noves tecnologies comportava, però arriba un punt que s’han d’agafar tots els elements que hi prenent i posar-hi ordre i intentar encabir els que vinguin després perquè tothom tingui prou clar el lloc que li toca, amb les seves tasques i el seu salari. Aquest és el principi bàsic on s’ha d’edificar aquesta obra.

El problema de tot plegat és que la legislatura ja ha entrat en la seva recta final i ben aviat hi ha eleccions que ja estan esperant a la cantonada. Els actuals responsables polítics intentaran passar de puntetes fent el mínim soroll possible en els mesos que tenen per davant perquè encara que s’aprovi l’actual Rlt, la gràcia de tot plegat és la seva aplicació. Aquest és  un objectiu que perfectament et pot trigar una altra legislatura.

Tal com està el patí només ens queda esperar després de les eleccions i uns altres sis mesos perquè els nous responsables es posin les piles i controlin una mica la nova situació real i no tot allò que els hi varen dir de fora. També està la possibilitat de tornar a començar un altre cop des de zero malgastant temps i diners públics esmerçats perquè parts d’aquest document estan viciats i no gaudeixen de la confiança d’una de les parts que intervé en el procediment, per això abans que la paret quedi torta val més començar a fer els fonaments rectes. Fins ara els polítics quan entraven en un consistori feien i desfeien a la seva voluntat. Hi havia gent amb grans sous fent de conserge i al revés depèn del color de torn i de les amistats. Això és una cosa que ha quedat obsolet i quan  un nou consistori ocupi el seu lloc hauria de trobar una Rlt coherent que doni resposta a les seves peticions i no pas un joc de fitxes mal guardades que pots manipular al teu gust i arbitri. Si es vol que la cosa funcioni aquest és el camí. No cal estudis que no serveixen per res ni grans promeses. Només cal una taula i parlar i sobretot voluntat de negociar i no pas d’imposar com la majoria de polítics entenen el verb negociar. La rlt al pas que anem també serà la solució definitiva als peus plans. Esteu avisats. Aneu demanant hora que triga més que especialista a l’hospital del Vendrell