El Rafa, un exemple de 'servidor públic'

De cop, sense avisar, el Rafa ens ha deixat; de “puntetes”, com ho feia quasi bé tot, encara que al final es notava per tot arreu. Com tots els humans, el Rafa tenia moltes facetes: familiar, amistats, entitats,..., però la que jo i la majoria de gent de Vilafranca hem conegut més és la de “servidor públic” com diuen els britànics a les persones que treballen a l’ Administració.  I ho era amb totes les característiques que cal: s’estimava la vila i la seva gent, amb un amor sempre creatiu; s’hi dedicava amb cos i ànima, sense comptar mai les hores ni tenir en compte els dies de la setmana; va patir sempre pels més febles de la societat;  i per sobre de tot tenia un lema “hay que ser siempre igualitarios con toda la gente”.

Des de les bambolines del gran teatre que és la vila el Rafa tractava amb tots els actors i actrius, des de qui és o va de protagonista fins als figurants, i sempre amb el lema de la igualtat. Una de les coses que el posava més nerviós és notar que l’ Ajuntament no tractava a tothom per igual, que hi poguessin haver ciutadans de primera i de segona, encara que fos per temes poc rellevants. I llavors ho feia saber, enfadat, per que el tracte desigual i la burocràcia van ser dues de les seves bèsties negres contra les que es va revelar tota la vida.

Hem perdut d’una manera no-natural a una persona de les que deixen marca, com ja ens va passar al tombant de segle amb un altre servidor públic i molt amic seu, a qui sempre recordava, en Joan Peñafiel. Dues persones que van venir a Vilafranca a fer el bé, que a vegades et feien sentir incòmode, però que haurien de ser l’exemple a seguir per tothom, especialment pels que som aprenents de “servidor públic”.

Jordi Cuyàs i Soler