Alguns ens han fet precaris, canviem-ho!

Les últimes reformes laborals del PSOE i del PP han accelerat la desregulació del mercat de treball i la pèrdua de força dels treballadors i treballadores i de les organitzacions que els representen. Amb el suport de Convergència i Unió al 2011 i 2012, les dues reformes han destruït drets socials i laborals.

La recuperació del creixement econòmic, ara ja fa 5 anys, no ha suposat la recuperació del poder adquisitiu  de les persones treballadores. La situació del mercat de treball a Espanya i Catalunya continua mostrant greus problemes: atur, baixos salaris, subocupació (parcialitat involuntària), temporalitat i alta rotació en els llocs de feina. La xifra de treballadors que viuen per sota del llindar de la pobresa no deixa d’augmentar. Segons dades de la Xarxa Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, més de 2,6 milions de treballadors i treballadores estan en situació de pobresa, un 14,1% del conjunt de treballadors i treballadores i més del 30% de les persones que viuen per sota del llindar de pobresa a Espanya té feina.

L’últim informe sobre ocupació de l’OCDE assenyala que Espanya és el segon país amb un nivell més alt de pobresa en el segment de població en edat de treballar, degut principalment al descens en el salari real i a la creació d’ocupació de mala qualitat. L’estudi de la OCDE indica que el 15,9% dels ciutadans i ciutadanes d’Espanya en edat de treballar tenen uns ingressos inferiors al 50% de la mitjana del país. I a Catalunya la precarietat es cronifica. D’acord amb l’últim informe de l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) el 23,8% dels catalans i les catalanes es troben en risc de pobresa, una xifra que no ha deixat de créixer des de l’any 2015. I la precarietat laboral i els problemes d’habitatge també es perpetua, apunta l’organització.

A aquesta situació de precarietat s’hi suma un sistema tributari extremadament injust que castiga a la classe treballadora i a les petites empreses i premia, per omissió, a les grans fortunes, banca i grans empreses. Mentre les petites i mitjanes empreses tributen una mitjana del 17% dels seus beneficis, les grans empreses ho fan en un 6%, la gran banca en un 3% i les grans constructores en un 1,2%. Precarietat laboral i social, pobresa i un model tributari injust posa en risc la sostenibilitat del sistema de pensions perquè estan estretament relacionats.

És fonamental derogar la reforma, si més no, la del 2013 del PP i recuperar la vinculació de les pensions amb l’IPC. Desterrar el mite de l’envelliment i la demografia. El problema de les pensions no és que visquem més anys, sinó la manca de valentia en el repartiment de la riquesa i un sistema tributari molt injust. Considerar la bretxa de gènere com a un factor clau. Les dones ingressen un 38% menys de pensió i se’ls ha de reconèixer els treballs de cures no remunerats. I s’ha de ser valent. No és ni serà suficient un sistema finançat exclusivament a través de les cotitzacions socials. Hem d’anar cap a un compromís pressupostari molt superior per a finançar pensions dignes. L’equilibri econòmic a més a més no pot anar deslligat de l’equilibri (i justícia) socials.

Amb l’objectiu de revertir el model, des de En Comú Podem apostem per la creació de treball digne, estable, segur, de qualitat i amb drets, un component essencial per a una sortida social de la crisi i per a la recuperació de la viabilitat de les pensions. Reduir l’atur i crear llocs de treball de qualitat, que afavoreixin la conciliació personal i facilitin la desmercantilització de la vida, en l’horitzó de la plena ocupació, en sectors de transició energètica i ecològica, la cura de les persones i de l’estat del benestar, amb un sistema tributari molt més progressiu i just contribuirien a l’establiment de pensions dignes en el marc d’un model estable i perdurable.

Marta Torres

Vilanova en Comú
Candidata d’En Comú Podem a les eleccions generals