Música amb majúscules per a infants

L’Anna Roig Dolz acaba de publicar el conte musical “La Nana i l’Avi Papet”. És un àlbum il·lustrat que conté un CD amb 10 cançons i, a més, la narració completa del conte. Molt més que un CD amb cançons per a nens i molt més que un conte preciós per a llegir abans d’anar a dormir. L’edició és molt acurada: és un d’aquells llibres que dona gust d’acaronar mentre vas passant unes pàgines de gramatge generós, vas llegint una història amb una tipografia cuidada fins al més mínim detall i vas deixan-te atrapar per un món visual càlid i equilibrat a cada doble pàgina. Tot plegat, una joia.

Les il·lustracions de la Matilde Portalés i l’Elena Reig connecten, des de les guardes fins la galeta del CD, amb la dolçor del text i de la música i aconsegueixen un equilibri màgic entre els elements figuratius —dibuixats amb carbonet— i les taques d’aquarel·la que conviden a fer volar la imaginació. Els canvis constants de proporció entre els personatges i els elements amb els que interaccionen —culleres gegants, tortugues enormes o abraçades infinites— és un recurs magnífic per fer que els sentiments de la nena protagonista estiguin sempre al primer pla de la història.

Per aprofundir en aquests sentiments (amor, por, alegria, ganes de jugar, il·lusió...) no hi ha res millor que la música. L’Anna ha compost, amb la col·laboració de Santi Serratosa, una desena de cançons que desplega al llarg del conte i que acompanyen la narració. El llegat de la música infantil tradicional que ella coneix tan bé hi és present des del primer compàs, però el respecte i l’amor que li té no l’atura a l’hora de fer propostes agosarades, sempre dintre de l’esperit dolç, serè i sensible que amara tot el projecte. La primera cançó planteja l’inici de la història: l’avi regala un piano a la seva neta. A partir d’aquí es presenten diferents episodis de la vida domèstica compartida pels dos protagonistes amb ritmes de valset, d’havanera, de cançó de bressol i també cançons molt riques que combinen ritmes diferents (la cançó de fer el llit és una meravella) alhora que es presenta una riquesa de timbres que ajuden a despertar l’oïda dels infants: violí, viola, violoncel, piano, acordió, guitarra, harmònica, flauta, trombó, xilòfon, carilló, triangle, plats, claus, bateria... Els arranjaments i la producció també són impecables: què bé s’ho deuen haver passat gravant aquest disc! Fins i tot quan s’han utilitzat instruments de sampler també han estat tractats amb amor. Quina manera de jugar amb “La lluna la pruna” i convertir-la amb la cançó del pou del pati, amb uns ecos divertidíssims!

La gran habilitat de l’Anna sempre ha estat convidar tothom a cantar, a moure’s, a entrar en el món de la música. És una llàstima que, durant els anys que va viure al Penedès, no la vam aprofitar prou, però ara amb aquest llibre-CD la podrem escoltar sempre que faci falta. Les cançons que ens proposa són totes elles participatives: no solament ens fa cantar a la tornada sinó que hi ha jocs sonors, pregunta-resposta, i un convit constant a fer la mímica que dicta el text. I si no em creieu, poseu-vos la cançó de la tortuga: segur que no podreu escoltar-la sencera sense moure-us ni morir-vos de ganes de tocar-li el caparró.