Amb el PSC no, senyor batlle

Estabilitat, confiança i govern sòlid són les paraules amb que Junts per Vilafranca vol justificar l’acord de govern municipal amb el PSC. Des de l’ANC de Vilafranca hauríem preferit substituir-les per RESPECTE, DIGNITAT I SENTIT DE PAÍS. I és que des de l’Assemblea lamentem profundament la decisió presa pel grup municipal. Res, absolutament res, ens pot fer entendre la decisió de l’acord signat pels dos partits. Un, declarat independentista, amb consellers a presó, amb el propi president a l’exili, amb l’altre, carceller i repressor, que tornaria a aplicar el 155 sense “que els tremolés els pols” si calgués.

El PSC no podia ser el company de govern després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Mai hauria hagut de ser una opció viable tenint altres opcions; ERC o fins i tot el govern en minoria. Ara no és moment de pensar en termes de ‘normalitat política’ perquè no som en moments normals. I els moments excepcionals exigeixen decisions excepcionals. I valentia.

En públic, en privat, en reunions o en manifest públic i publicat, l’Assembla no s’ha cansat de repetir una vegada i una altra que calien el màxim de batllies  independentistes, 100% independentistes, als municipis catalans. I a Vilafranca tenien l’oportunitat de sumar el 51,11% dels vots recollits per Junts i ERC. Però han optat per quedar-se amb el 49,06% escollint al PSC. Majoria si, però menys.

Sembla talment que els missatges dels presidents Torra i Puigdemont no han calat en la formació vilafranquina del partit. Dijous 13 de juny, el mateix dia que es feia públic l’acord a la capital penedesenca, el president Torra demanava a Jessica Albiach, dels Comuns, durant la sessió al Parlament si volien “drets o cadires”. Fent un paral·lelisme, nosaltres preguntem: “què vol Junts per Vilafranca, una pretesa estabilitat amb els repressors de l’Estat o demostrar la dignitat que el moment exigeix?”.

Amb la decisió anunciada l’endemà mateix d’escoltar als presos polítics l’últim dia del procés judicial al Tribunal Suprem, hom es demana com poden ser tant allunyades les posicions dels que són a presó respecte als que són lliures? O és que algú imagina, després de sentir-los, que cap d’ells i elles avalaria un acord amb els seus carcellers?

No costa massa pensar que si els vilafranquins i vilafranquines que han votat a Junts per Vilafranca haguessin sabut que els seus vots servirien per al pacte amb un partit unionista, que aprova la repressió contra els que vam anar a votar el dia 1 d’octubre de 2017 i que manté a la presó als nostres representants legítims... potser haurien canviat el sentit del seu vot. Sens dubte molts es podrien sentir estafats, enganyats o enfadats veient com, podent optar per un govern independentista, s’ha escollit mantenir un pacte vergonyós.

La decepció, per dir-ho finament, és majúscula. Ni la situació política catalana actual i futura ni els presos ni els exiliats han pesat prou per impedir un acord, contra natura en aquests moments, i fer prevaldre el sentit de país i la dignitat. Ha estat una bufetada amb la mà oberta a tots ells. S’ha fet evident que no tenim els polítics que ens mereixem.

Un sentiment que es pot fer extensible a tot Catalunya perquè, lluny de fer evident que l’ independentisme és majoritari a tot el país, com reflecteixen els resultats electorals del 26 de maig, veiem com en diversos municipis els tres partits dits independentistes ’han ‘regalat’ regidories al PSC en tripijocs que res tenen a veure amb la voluntat del poble.

No es pot ser independentista a mitges. No es pot ser independentista segons l’administració. No es pot defensar la independència al Parlament de Catalunya i demanar a la Generalitat que actuï en conseqüència i, en canvi, fer-ne un tema menor als municipis. Precisament és aquí on rau la força del país. És a les batllies on calen el màxim de regidors independentistes que, responent als resultats de cada localitat, demostrin realment quin és el sentiment dels seus votants. I, si calgués, ser lleials al Govern autonòmic i al legítim, mig empresonat i mig a l’exili. Però enlloc d’això, ens trobem masses casos on, amb acords inversemblants, el PSC aconsegueix posicions que no ha guanyat a les urnes.

Estem construint la nostra Història capítol a capítol i sens dubte aquest serà d’infausta memòria.

Secretariat de l’Assemblea Territorial de Vilafranca de l’Assembla Nacional Catalana