-
L'opinió de Fem Poble
-
Alejandro Conde
- Sant Pere de Ribes
- 22-07-2019 16:54
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Després de 8 anys, Sant Pere de Ribes torna a tenir un govern amb majoria absoluta, aquesta vegada d’un únic partit, cosa que feia 12 anys que no passava. Estarà presidit per la candidata del PSC, Abigail Garrido, que porta 20 anys de regidora a l’Ajuntament i així ho serà perquè ho ha decidit de forma incontestable, la ciutadania del nostre municipi.
Què comporta la majoria absoluta? Que l’alcaldessa té el control total de l’administració local i cap excusa per tirar endavant el seu programa electoral sense necessitat de negociar amb cap altra força. El fet és que l’administració local a Espanya és molt presidencialista i atorga plens poders a l’alcaldia que pot aprovar la majoria de decrets i executar la majoria de decisions sense haver de passar-les a votació al plenari municipal on són la resta de partits polítics.
L’alcaldessa, a més, ha sigut recentment nombrada com a presidenta del Consell Comarcal, gràcies a un acord amb Junts per Catalunya, fet que manté inalterable la vigència del pacte històric de la sociovergència a la comarca del Garraf.
Sociovergència és un terme fet servir per explicar l'establishment o entramat de poder que controla majoritàriament l'economia, els mitjans de comunicació i la política a Catalunya d'ençà de la transició i fa referència als dos partits històricament majoritaris, Convergència i Unió (ara el món de Junts per Catalunya i el PDeCAT) i Partit dels Socialistes. Per tant, res de nou a una comarca on any darrere any disputem el lideratge per la cua de les comarques amb menys inversions per part de la Generalitat de Catalunya.
S'ha d'estar alerta, ja que per norma general a qualsevol administració, un govern de partit únic amb majoria absoluta pot posar en risc les garanties democràtiques de tota la ciutadania, sobretot si es perllonga en el temps. Ja que podria arrossegar les diferents conseqüències:
1. Sensació d’impunitat per part del govern donat que pot fer gairebé tot el que li plagui - dins dels marges legals- sense haver de negociar ni debatre amb ningú.
2. Que el partit de govern patrimonialitzi la institució, i desplaci la sensació als veïns i veïnes que el poder és seu, que l'ajuntament és la seva casa i no la de tota la ciutadania.
3. Que imposin el seu control de l’institució al servei del partit amb l’objecte que d’anul·lar qualsevol mena d'oposició i alternativa.
4. Que es prioritzin les adjudicacios directes permeses per llei als concursos públics i transparents per establir una xarxa clientelar.
5. La possibilitat per tant de discriminar i apartar a les veus més crítiques i molestes del funcionariat i treballadors de la casa per promocionar a les més dòcils i fidels amb el govern.
6. I que per tant predomini la discriminació i és silenciï a la minoria política ja no del ple municipal, sinó del carrer.
7. I tot això amb la facilitat que afegeix la dependència que tenen els mitjans de comunicació locals dels recursos de l’administració pública. Que sumat a la greu precarització del sector dificulta encara més que pugui haver-hi un periodisme local independent de qualitat que pugui aportar una visió crítica i veraç de les administracions locals.
Sé que sembla que vulgui dibuixar un paisatge catastròfic, i en absolut és el meu objectiu. Pretenc alertar dels riscos que podem afrontar com a municipi i obrir una reflexió que funcioni com un debat sa. Tant de bo l'alcaldessa i el seu govern en prenguin bona nota, perquè hauria de ser el govern municipal el primer interessat a vetllar per defensar els drets democràtics de tots els seus veïns i veïnes, però, reconec que no sóc gaire optimista. En tot cas, vetllar per les garanties democràtiques de totes no depèn només del govern sinó que és també responsabilitat també partits de l'oposició que hem de fer la nostra feina de fiscalització, i sobretot és el repte d'una ciutadania empoderada que s'ha de fer valer i d'organitzar com a veu crítica de contrapoder a qualsevol govern. Nosaltres hi serem per donar la batalla tant a la institució com al carrer, com una organització capaç de vehicular amb propostes i accions les reivindicacions i drets socials dels nostres veïns i veïnes.
Alejandro Conde
Portaveu de Fem Poble - En Comú Podem
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
