La Generalitat suspèn la modificació del POUM del carrer del Comerç i obliga a replantejar-lo de dalt a baix

La Generalitat, a través de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, ha suspès de forma total, per greus defectes i irregularitats que n’impedeixen l’aprovació, el Pla del carrer del Comerç que van impulsar Junts per Catalunya i el PSC. L'aprovació per part del govern va comportar l'aparició de plataformes veïnals contràries a la proposta sociovergent i l'oposició rotunda per part de la resta de partits. Aquest Pla ha estat un dels elements més polèmics de l'anterior mandat municipal i va enfrontar dues maneres d'entendre la ciutat, per una banda el govern que hi impulsava una operació urbanística i per altra, veïns i partits de l'oposició que denunciaven la pèrdua d'oportunitats per fer un canvi a millor pel barri. Ara caldrà replantejar de dalt a baix el projecte i amb la decisió de la Generalitat, el pla tornarà al punt de sortida: caldrà fer una nova anàlisi urbanística, econòmica i social, introduir els canvis i sotmetre’s a una nova aprovació del Ple municipal.

La passada campanya electoral va estar marcada pel debat generat sobre aquest Pla, ja que condicionava els propers anys de Vilafranca. El govern municipal va decidir tirar pel dret malgrat els centenars d'al·legacions que es van presentar per part de veïnes i veïns tant del barri del Molí d'en Rovira com de la resta de Vilafranca. Des d'Esquerra Republicana es recorda que el govern sociovergent va fer un pèssim procés de participació ciutadana, consistent en respondre una enquesta, i que va pretendre silenciar les veus crítiques amb el projecte que s'hi oposaven per ser simplement “una operació urbanística”. Els republicans insisteixen que “el debat sobre què fer al Molí i quin projecte de transformació hi duem a terme, té un impacte claríssim en el futur de la vila i és un dels reptes més importants que tenim al davant”.

Les raons d'Esquerra

Per tal d'oposar-se al Pla, els republicans van presentar un paquet d'al·legacions que pretenien mostrar les llacunes, deficiències i irregularitats del projecte, per tal que, si es reconsideraven, es pogués plantejar una reforma que tingués sentit i signifiqués una millora pel barri i per a Vilafranca.

Les al·legacions que van presentar els republicans feien referència a tres àmbits: aspectes més tècnics del projecte com l'inexistent pla de mobilitat de Vilafranca, imprescindible per tirar endavant un projecte com aquest; aspectes urbanístics i de transformació del barri com per exemple el sostre d'edificabilitat que s'augmentava un 20% més del que preveia el POUM, fent que el barri incrementés la població en gairebé 2.000 persones; i aspectes sobre el model de ciutat i de barri, ja que pels republicans era clau que la transformació que es dugués a terme al barri anés lligada amb la nova centralitat que representa l'estació de trens i alhora tingués en compte com donar valor afegit a la singularitat del barri del Molí d'en Rovira aprofitant tota la força del món vitivinícola.

El govern de JXC i PSC, però, van desestimar la pràctica totalitat de les al·legacions republicanes i van tirar endavant el projecte amb l'únic suport del PP. Amb aquesta situació el Pla quedava únicament pendent de l’aprovació definitiva de la  Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.

Què diu la Generalitat?

La Generalitat ha suspès el projecte. Aquest és un element rellevant, ja que no és una suspensió “tècnica” o que es pugui resoldre amb la presentació d'un document o d’un informe que pogués mancar, sinó que és una esmena a la totalitat. L’acord adoptat per la Comissió Territorial d'Urbanisme posa de manifest les mancances del projecte, tant pel que fa a l'àmbit tècnic, com urbanístic, de perspectiva de ciutat, social, de zones verdes i equipaments. I obliga a refer tot el projecte i tornar-se a aprovar pel ple municipal.

Principals elements per suspendre el Pla segons la Generalitat:

Falta una estratègia de transformació urbanística i potenciar els valors de l’activitat del vi:

-Falta una anàlisi urbanística que tingui en compte la vocació de nova centralitat de l’àmbit com a conseqüència del cobriment de les vies i que reculli la gran presència de patrimoni arquitectònic del món del vi, tenint en compte el creixement de l’enoturisme i els reptes tecnològics de la indústria del vi i el cava; absència d’objectius que aportin valor afegit a allò que més distingeix a aquest territori, i que ho materialitzi amb propostes que garanteixin la cohesió social.

-El carrer del Comerç queda com a carrer (no espai lliure) i no s’incorpora a l’actuació: L’Ajuntament, indegudament, pagava el carrer amb fons municipals, però donava l’aprofitament als propietaris dels sectors, com si l’aportessin de nou. La Comissió d’Urbanisme diu que no té sentit incorporar-lo als sectors subjectes al pla de millora urbana ja que ni l’han de cedir ni urbanitzar. Això implica que els propietaris no obtindran sostre edificable per la superfície del carrer tal com ara es pretenia, bo i considerant que anava a càrrec de l’Ajuntament la seva urbanització en contra del que preveu la normativa urbanística. Tampoc no serà espai lliure (zona verda) el carrer del Comerç, sinó que tindrà la qualificació de sistema viari, atesa la seva funció de connectivitat i ser el front de façana dels edificis. Un canvi de qualificació també s’aplica a la part afectada de l’avinguda de Barcelona, que seguirà complint la funció viària i no d’espai lliure.

-Dèficits d’espais lliures (zones verdes): Exclòs el carrer del Comerç com a espai lliure, així com el tram de l’avinguda de Barcelona, existeix un absolut dèficit d’espais lliures que caldrà incrementar per complir amb els mínims legals.

-Dèficit d’equipaments: Es considera insuficient la reserva d’equipaments per a cobrir les noves previsions de població, considerant, a més, els dèficits del teixit urbà de l’entorn. La Generalitat considera que les previsions de sistemes urbanístics han de tenir present un context més ampli que l’àmbit propi de la modificació, a fi de justificar l’ interès públic de l’actuació.

-Excés del sostre edificable previst i supressió d’un sostre addicional: La modificació fa un doble increment de sostre edificable: un 20% general en relació al POUM vigent (2003) i un altre sostre addicional del 20% per a premiar determinades parcel·les que es vulguin destinar a activitats tecnològiques, de recerca, coneixement i vinícoles. En quant al primer 20%, la Comissió d’Urbanisme considera que amb l’aprofitament del POUM de 2003 la rendibilitat ja està assegurada, sense necessitat d’incentivar-ho amb un increment de nous beneficis. Altrament, cal justificar-ho adequadament. Quant a l’ increment addicional, aquest queda suprimit, considerant que ni està previst en el càlcul de cessions urbanístiques, ni la tècnica d’aplicació seria l’adequada fora dels plans de millora urbana, els quals, al seu torn, han de respectar els paràmetres màxims del POUM.

-El subsòl de la plaça gran ha de ser públic: La Comissió d’Urbanisme estableix que, en tot cas, el subsòl de la plaça ha ser de titularitat pública excloent-ne la propietat privada que pretén la modificació. Per tant l'aparcament projectat ha de ser públic.

-Justificació de les raons de creixement i el nombre d’habitatges: Cal acreditar que la demanda d’habitatges justifica el volum d’habitatges que la modificació proposa (900 habitatges), atenent a les possibilitats reals d’execució del pla. Això pot portar, si és el cas, a una transformació gradual en el temps, o inclús a una reducció dels habitatges proposats.

-Justificació de les necessitats d’habitatge protegit: Cal completar la memòria social que prevegi les necessitats d’habitatge del municipi per tal de justificar la suficiència de la reserva del 30% d’habitatge de protecció pública, el qual té el caràcter de mínim. Actualment no existeix pla local d’habitatge.

Esmena a la totalitat

Pels republicans queda demostrat que el Pla de reforma del carrer del Comerç no era positiu per a Vilafranca ni per al barri. Per ERC, l’acord  de la Comissió d'Urbanisme afecta de manera radical i absoluta la modificació tal qual l’ha redactada el govern de JXC i PSC, de manera que els canvis a introduir representen una esmena a la totalitat del pla urbanístic.

La Comissió Territorial d’Urbanisme obliga a replantejar el projecte tant en termes tècnics com de plantejament. Per Esquerra, amb el document de la Generalitat queda avalada la seva posició que va denunciar amb les al·legacions, i la Generalitat amb la seva argumentació dona la raó als republicans. Concretament, i en síntesi, la Generalitat obliga a:

1) es redueix la superfície de l’àmbit d’actuació ja que s’exclou el carrer del Comerç;

2) es redueix el sostre edificable;

3) s’elimina la propietat privada del subsòl de la plaça, que nomes serà pública amb ús d’aparcament.

4) s’han d’ampliar els sistemes urbanístics (espais lliures, zones verdes i equipaments);

5) s’ha d’acreditar la necessitat dels 900 habitatges previstos;

6) s’ha de justificar la suficiència dels habitatges de protecció pública (30%), ja que Vilafranca té una alta demanda d'habitatge i li manca el pla local d'habitatge.

En definitiva, els canvis a introduir obliguen a replantejar l’actuació, el seu abast, els paràmetres i percentatges, i a trobar el suficient equilibri entre sectors. Un element que des d'Esquerra es vol recordar és que el pla està dividit en quatre sectors, amb un termini màxim d’execució de quatre sexennis, un plantejament que podria paralitzar el barri 20 anys més.

En aquest sentit la regidora Mònica Hill va exposar que davant d'aquest fracàs del govern municipal “cal posar el comptador a zero, asseure's amb tothom i plantejar un projecte que realment aporti valor afegit al barri i representi una transformació positiva”. Hill va remarcar que “es posa de manifest que cal un projecte que sigui compatible i que potenciï l'activitat econòmica del món del vi, aquest ha estat sempre el nostre model i la nostra proposta”. La regidora republicana va avançar també que “segurament és l'hora de fer un pas més i revisar tot el planejament urbanístic de Vilafranca. Cal una reforma del POUM per adaptar-nos als nous temps i per encarar millor els propers anys”.

S'exigeixen dimissions

Hill però va deixar clar que “no veiem que els responsables d'aquest nyap, d'aquest fracàs pel govern municipal estiguin capacitats ni legitimats per tirar endavant aquests projectes”. Hill va identificar a l'alcalde Regull i al regidor d'urbanisme Francisco Romero com els dos grans responsables, i va exigir la seva dimissió, ja que durant els últims mesos han estat mentint, enganyant i pontificant de forma prepotent a favor del projecte menystenint les opinions crítiques.