PSC, o fer política sense mirall

El darrer dia de juliol, el grup municipal socialista de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú publicava l'article titulat “Els sous del govern tripartit ERC-CUP-JUNTSxCAT”. Perquè la lectora entengui l'estil d'aquell article, és com si nosaltres afirméssim que a algú se li notaven massa les ganes de marxar de vacances. Però preferim, o almenys pretenem, deixar les coses clares. La primera d’elles: l’ordenació dels partits hauria de ser ERC-JxCAT-CUP: vots manen i títols desenfocats ja insinuen continguts. La segona: fonamentalment, ens parla dels acords presos en el Ple Municipal de 15 de juliol (anem tard!) i de manca de coherència. Curiosament, el nostre grup municipal va votar el mateix el 2015 i el 2019, com poden comprovar si acudeixen a les actes. En el cas del grup municipal socialista... doncs també ho poden comprovar: de votar a favor el 2015 a abstenir-se el 2019. Potser algú ha de justificar alguna cosa.

L'article versava sobre l'increment de la despesa en sous de l'Equip de Govern municipal. El problema, com acostuma a passar en aquests casos, és que es barrejaven diversos conceptes per fer la bola més grossa i assenyalar que el cost del Govern respecte l'anterior (i per anterior es referien al seu de 2015) arribava a superar els 400.000€ “incloent els seus càrrecs de confiança”. La primera trampa en aquest joc del solitari és que els càrrecs de confiança, o s'inclouen tots i arreu, o els números sempre seran exagerats. La segona trampa és que el “seu govern”, el de 2015, tenia una alcaldessa i “2 regidors/ores delegats/ades en règim de dedicació exclusiva, 2 regidores en règim de dedicació parcial del 80% i 3 regidors/ores en règim de dedicació parcial del 50%” (és a dir, vuit càrrecs retribuïts, tot i que possiblement els tres regidors de l'Equip de Govern sense assignació devien de percebre les assignacions de manera similar a les regidores de l'oposició).

Si fem una regla de tres senzilla, en base a les mateixes dades que ofereix l'article, veurem que aquest augment atribuït a la voluntat d'esgotar financerament l'Ajuntament i a la manca d'ètica és... merament proporcional. Si agafem els 333.560€ de vuit regidors i els apliquem a 13, el resultat és 542.035€. I el cost del govern, segons les mateixes dades ofertes pel PSC, és de 542.350€ (la proporcionalitat no és ètica!).

Es produeix un fet similar si mirem els cost d'assessors, eventuals i càrrecs directius. El cost de 2019, d’acord amb el decret ratificat al Ple de 15 de juliol, és de 264.079,62€; si hi apliquem la despesa només dels càrrecs vinculats a l’equip de govern, el capítol queda en 103.998,44€ (i 100.943,36€ els de l’oposició).

Si seguint la lògica de l’article, parlem de despesa general, caldria afegir-hi també les assignacions als grups municipals, que sumen un total anual de 107.424,72€. I, per acabar-ho d’arrodonir, l’anomenat “règim d’indemnitzacions” a favor dels membres de la Corporació que no exerceixen els seus càrrecs en règim de dedicació exclusiva, que tindria un topall total de 112.320€ (per cert: recorden aquells tres regidors de l’equip de govern de 2015 que no tenien dedicació? Doncs caldria encabir-los aquí. I caldria també tenir en compte que, el 2015, el topall de despesa era de 95.040€; és a dir, que aquí hi ha hagut un augment del 12%). És a dir, posats a fer-la grossa, la despesa de l’Ajuntament en sous de regidors, grups municipals i assessors, seria de 1.026.174,34€. D’aquest total, correspondrien a l’oposició uns 320.688,08€ que suposaria una tercera part del total (proporcional a la de 2015). Fixeu-vos en una cosa: la ràtio 2/3 Govern, 1/3 oposició, sembla mantenir-se. És més: té la seva lògica i té la seva proporcionalitat. Però qui som nosaltres per parlar de lògica, proporcionalitat i d’ètica amb els socialistes, oi?

Val a dir que com a Capgirem-CUP no ens convenç el sistema de retribucions establert pel marc legal vigents. És per això que mirem de posar-hi de la nostra part. En el cas de les tres regidores de Capgirem-CUP, disposaran d’una dedicació formal del 75% quan en realitat, a nivell pràctic, serà del 100%. I des d’aquí assumim el compromís de tot allò que vol dir la dedicació plena: entre d’altres coses, un règim d’incompatibilitat amb d’altres retribucions institucionals i un compromís públic de renúncia a desenvolupar feines retribuïdes en el sector privat. D'acord amb allò establert pel Ple Municipal, cadascuna de les regidores tindrà un sou brut anual de 38.210,24€; és més, com que d'acord amb el codi ètic de la formació no es pot cobrar un sou que superi dues vegades i mitja el SMI, el diferencial (aproximadament un 17%) serà l’assemblea de Capgirem-CUP qui en decidirà la destinació. Com ho ha fet durant aquesta darrer mandat 2015-2019, en què la pràctica totalitat de les retribucions o, en paraules tècniques, “indemnitzacions” percebudes per les regidores, s’han destinat a campanyes i a donar suport a entitats i moviments socials. Evidentment no és la solució, però ho entenem com una passa ferma en la bona direcció.

Com també és una passa en la bona direcció que el web municipal publiqui la justificació de les despeses de les subvencions als grups municipals; que la feina de les regidores sigui fiscalitzada a fons per la ciutadania, les entitats i els partits polítics, amb o sense representació; marcar-nos, com a col·lectiu i com a regidores, una clara limitació en el nostre mandat, sigui al govern o a l’oposició, a diferència d’altres que han passat més anys de la seva vida com a regidors que com a no-regidors; i així un etcètera de petites passes, perquè per algun lloc s’ha de començar quan un comença a arremangar-se. 

L'article també feia una mena de broma constant i recurrent, molt treballada, amb el verb capgirar per fer referència al grup municipal Capgirem-CUP. I al final, venia a dir allò tan sabut que per parlar d'ètica ja hi són ells, i que nosaltres -pobrets que som, i un pobre sempre serà un pobre- millor que no parlem d'ètica. Perfecte. Parlem d'altres coses, doncs. Parlem d'ampliar el focus. Parlem del Consell Comarcal? De conselleres i consellers que van a signar únicament per tal de constar i rebre les assignacions que els corresponen “per concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats”?  Parlem de la Diputació de Barcelona? Allí hi ha un Diputat Delegat de Turisme, que va ser cap de llista a les eleccions municipals, que tindrà un sou brut anual -si fem cas del web de la institució- de 83.400,80€. Sí, el mateix cap de llista que no va assistir al Ple de dilluns 26. Parlem d'una portaveu de grup municipal que ha descobert recentment la combinació de paraules “modus vivendi”, després de ser regidora de l'Ajuntament durant disset anys i amb atribucions de govern durant molt d'aquest temps?

Parlem de regidores que renuncien a l'acta en menys d’un mes i mig per, presumptament, esdevenir assessores del grup municipal socialista? Aquesta assignació no deu ser criticable: ja se’n cuiden prou, a la seva carta. Parlem del fet de tenir un càrrec directiu “de confiança”, és a dir, no un assessor o un alliberat sinó una plaça laboral dins de l'estructura de l'Ajuntament amb un sou superior al de l'anterior Alcaldessa? Parlem, de tot això? No, és clar: parlem d'allò que els convé a vostès. Doncs, que no sigui dit: a partir d'aquí, continueu amb el monòleg.

Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP