Alguna cosa hem fet malament

Ciceró va pronunciar aquesta frase “o tempora, o mores” (oh temps, oh costums) en les seves famoses Catilinàries, concretament a la primera, per referir-se a un temps i uns costums que no eren ideals i en el què, com el personatge de Catilina, titlla de corruptes i depravats. A ningú se li escapa que, en el fons, el gran Ciceró també volia dir que temps passats van ser millors, sobretot aquells en què prevalien altres valors a la societat romana.

Francament no sóc capaç de dir si els temps passats van ser millors. Segurament cada temps té les seves llums i les seves ombres i, a més a més, després de passar pel sedàs del temps tot sembla millor. El record embelleix, amb b alta, perquè l’ésser humà té la sortosa capacitat d’oblidar el dolor, li queda el record però ja no el sent. Una sort certament.

Crec que la frase, d’altra banda, li esqueia al que volia escriure sobre un tema que em preocupa i que puc resumir en una pregunta: Què hem fet malament per a crear persones que violen, malmeten, i han sofert una involució del pensament sincerament democràtic?

Què ens ha portat a obtenir joves desmotivats, irrespectuosos amb tot i amb tothom, cada vegada més masclistes i que s’emmirallen en estètiques i comportaments feixistes quan han nascut en una democràcia?

La veritat és que tot i no creient que “tots” els temps passats van ser millors, així com tampoc que “tots els joves són iguals”, veig amb dolor que ens anem convertint en una societat de persones cada vegada més egoistes i associals i, el que és pitjor, que amb més mitjans arribem a uns mediocres per no dir baixos nivells de formació i cultura.

Sobre aquest resultat hauríem de ser capaços de reflexionar, de fer-nos preguntes de forma incansable fins arribar a albirar solucions.

Realment em preocupa molt perquè tenim la vocació i les ganes de deixar un món millor als nostres descendents i, darrerament no anem per bon camí.

Evidentment per espai no puc fer ni tant sols un breu estudi del cas però sí que vull apuntar alguns dels motius per a mi fonamentals: la manca total i absoluta de valors, l’entronització d’una actitud egoista i individualista, i la falta de la concepció que els éssers humans vivim en comunitat i que si aquesta vol perviure ha d’establir i respectar normes.

Valors com l’esforç, les ganes de millorar, d’aprendre, de ser útils com a éssers humans, de prosperar no per un atzar sinó perquè ho has lluitat, ho has treballat, el respecte per les persones i les coses, la importància del nosaltres, de les relacions, d’entendre que la llibertat d’un mateix acaba on comença la de l’altre.

Per contra què veig: l’entronització de la mediocritat, l’exigència que tot t’ha de venir perquè penses que hi tens dret, de l’ara immediat, l’abús, la negligència del respecte...

En això hem fallat com a societat. Ho hem negligit i, fins i tot, hem deixat que els que propugnen una societat inculta i mediocre siguin els que dicten les normes, rebaixant cada vegada més els resultats en ares a una pretesa idea de democratització dels serveis.

No era això companys i companyes, no era això el resultat. No eren uns pares i mares que s’adrecen als seus fills amb insults (què esperen que facin els fills després?). No eren uns educadors sense vocació, per sort no tots, però els que hi ha, encara que siguin minoria, fan molt mal. No eren uns pares que no respecten aquests educadors. No eren els violadors ni en solitari ni en grup cada vegada més freqüents, no eren els comportaments més masclistes de les generacions joves.

Cada dia me’n faig més creus de les actituds que veig i no és que vulgui dir com Ciceró “aquests són mals temps, els fils han deixat d’obeir els pares i tot el món escriu llibres”, i optimista per naturalesa que sóc crec que encara hi som a temps, calen objectius, propòsit, i empenta, per crear una societat millor, respectuosa, culta, educada i sobretot totalment, decidida i realment democràtica. Una societat en la què l’educació i la cultura no només ens ajudin a ser millors sinó que ens ajudin a encarar els reptes que truquen a la porta, els canvis, les transformacions que el decurs de la història comporta, els canvis de paradigma als que estem abocats.

En definitiva no ens limitem a dir “o tempora, o mores”, actuem.

Eva M Serramià Rofes