Compromís polític

Les motivacions que duen a una persona a voler participar en política i a militar activament en un partit són molt diverses. Vagi doncs per endavant el meu respecte absolut a la llibertat de cadascú per optar lliurement a comprometre’s en qualsevol projecte polític. Sovint però, quan hom pren aquesta opció, crec que ho fa no tant sols per lloables ideals personals i col·lectius, sinó també per qüestions de consideració moral i ètica.

El següent escenari en el que sovint es troben els que s’atreveixen a donar el pas, és conviure i compartir idees amb d’altres persones què també van decidir donar aquest mateix pas en el seu moment. Així doncs, l’intercanvi de parers, de propostes, d’opinions i de participació activa en la vida orgànica d’un partit, fa que inevitablement apareguin afinitats, coincidències i discrepàncies entre persones i grups.

És llavors quan els corresponents mecanismes de democràcia interna participativa han de demostrar la seva solidesa i funcionalitat. La resolució de parers i de contradiccions, en sentit inclusiu i no pas excloent, en sentit positiu i no pas negatiu, han de ser les dues pedres de toc fonamentals per a definir, enfortir i consolidar un projecte.

Lluny de considerar aquestes situacions com un obstacle, crec que cal veure-les com una oportunitat. En aquest context cal ser pacients, prudents i perseverants, tres virtuts que mai hauríem d’abandonar en tota la nostra praxis política.

Així doncs, en moments de cruïlla de camins i de contraposició de parers per encarar el futur d’una manera o d’una altra, cal fer prevaler les propostes i els projectes que siguin més clars i entenedors dins i fora del partit. La transparència interna i externa és quelcom que en el Segle XXI, la societat reclama com un valor inexcusable a qualsevol organització social o política.

Arribat aquest punt cal dir que tant jo, com la poca o molta gent que pugui compartir aquestes reflexions, no afluixarem sinó que continuarem i ens mantindrem ferms en les nostres conviccions.

Serem prudents, pacients i perseverants. Serem proactius i participatius. Sumarem i no restarem, unirem i no dividirem. Prioritzarem sempre l’interès col·lectiu per sobre d’objectius individuals i també serem crítics i vigilants de tot allò que no s’ajusti a una pulcra i exquisida praxis democràtica.

No defallirem ni capitularem, i com que estem convençuts de la necessitat d’una nova manera de gestionar les coses en el marc d’un nou projecte que vagi més enllà de qualsevol àmbit local, debatrem i contraposarem. Tant com calgui. De manera pacient i incansable.

Som el canvi intern però també extern, i tant en majoria com en minoria, tindrem sempre en compte que és molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa. Ara bé, hem vingut per quedar-nos i no a fer testimonialisme. Afrontarem dificultats i superarem obstacles. Persistirem sense pausa ni descans i ho farem permanentment. Cada dia, cada hora. País, projecte i partit.

El meu (nostre) compromís polític no decaurà i ningú l’invalidarà.

 

Jaume Mariné Pijoan