L'habitació bruta

Bon dia companyes i companys de confinament. Em ve de gust compartir les reflexions que aquests dies m’estic fent sobre el què fer?, què pensar?, com actuar?

He passat dies rebent i llegint o escoltant o visualitzant molta informació i desinformació entorn a l’origen d’aquest “personatge” anomenat coronavirus, que ha vingut a amenaçar-nos de mort... que si és provocat o no, que si els “xinus”, que si els americans, que si Bill Gates, que si un ratpenat... ???

Decideixo no preocupar-me’n d’això, no perdre més temps en saber el seu origen, doncs ara veig que és una pèrdua de temps, ja que el passat no el podem modificar; i, a més, un passat que de cap manera n’he estat responsable, al menys directament, que jo sàpiga.

També cada dia llegeixo, escolto o veig vídeos de crítiques als governs del meu país, o d’altres països... que si han actuat malament, que si estan pressionats, que si no van ser capaços de preveure amb temps, que si havien retallat en sanitat pública, que si havien d’haver fet, que si tal o qual... Com que vull creure que qui s’ha posat en la política, s’hi ha posat amb un sentit de servei a la comunitat (“supuestamente”), sincerament, no voldria estar en la pell de cap dels polítics, avui, prenent decisions de com actuar davant de la situació actual, els desitjo molta clarividència i encert. També decideixo no fer-me més maldecaps sobre les seves decisions. Diuen que tenim els polítics que ens mereixem. Bé, si em demanen opinió, per descomptat que la donaré i també participaré en campanyes on la meva percepció del “sentit comú” (el menys comú dels sentits), les trobi oportunes, justes i coherents.

Sí que m’agrada llegir, escoltar i veure informacions útils pel present i pel futur, per això inverteixo temps en el bloc “Somnis i solucions de present i de futur”.

També m’agrada reflexionar sobre l’evolució del conjunt de la Humanitat per saber cap on anem. M’agrada observar com està canviant la consciència de tothom. La consciència es va modificant en funció de les percepcions que anem rebent. Sempre s’ha dit que “una imatge val més que mil paraules”. Ara, les imatges que podem veure per la televisió o per Internet, des de qualsevol punt del Planeta, sens dubte incideixen molt en la consciència individual i col·lectiva.

Fa anys que tinc al cap una imatge metafòrica i que, imagina’t que entres en una habitació que està tota plena de porqueria per terra, i tens un paper a la mà, què faràs? Aniràs a buscar la paperera per tirar el paper? El més provable és que el llencis a terra, augmentant la porqueria de l’habitació. D’aquí una veritat com un temple: “la porqueria genera més porqueria”. També fa anys que penso que si per un moment, podéssim aturar-nos i pensar en el que estem fent i posar-nos tothom d’acord en que hem d’anar a tirar tots els papers a la paperera, potser podríem tenir l’habitació neta i tothom en podria gaudir. Del mateix podem dir del Planeta. Com que “la porqueria genera més porqueria”, com que està tot tant podrit i fastigós, ja no ve d’aquí... i havíem arribat a aquest punt de caos total... i ens ve a visitar el “sr. coronavirus” i ens diu TOTHOM A CASA!!!, i jo penso que potser ens està dient QUE NINGÚ EMBRUTI MÉS L’HABITACIÓ!!!.

Què puc/podem fer?

Intento veure quina ha estat la causa o la dinàmica que en qüestió de pocs anys ha anat generant aquesta mena d’evolució global -positiva en algunes coses però molt desastrosa en unes altres- i que es pot resumir en: “com que tot està tant podrit i fastigós, jo no serè tant tonto de no tirar el paper a terra... i a viure que són dos dies”.

Com que els problemes també són oportunitats, crec que el “sr. coronavirus”, amb la seva amenaça, ens obliga a tancar-nos a casa i ens convida a reflexionar en les actituds que prenem com individus i com a societat... i com hem de reconstruir el demà, perquè sens dubte aquest “parón mundial” marcarà un abans i un després de la història de la Humanitat. Tot ho havíem posat en un sol Mercat Global amb un cost energètic i de contaminació altíssim i estàvem malmetent els entorns locals, entorns que ara més que mai els necessitem, perquè sense ells no podríem menjar ni viure.

A part de les reflexions més o menys positives que puguem fer, lamentem molt i molt la pèrdua de vides humanes que estem vivint, especialment persones majors i alguns més joves. També hem de destacar molt i molt la gran tasca dels serveis mínims, neteja, transport, producció i distribució d’aliments, serveis d’ajut i d’ordre públic i molt especialment la tasca abnegada de tots els serveis sanitaris que fan molt més del que podrien fer en condicions normals, i molt mancats dels materials mínims per poder autoprotegir-se i ajudar als malalts.

Que aquest recés sigui una oportunitat per entendre que no som eterns, que estem de pas i que el dia que marxem, no ens endurem res... i també, des d’aquesta perspectiva, aprofitem per retrobar el propi sentit de l’existència i quins canvis socials, col·lectivament, hem d’anar fent per dibuixar el nou futur.

Molta salut, clarividència i paciència per tothom !!!