On és Cunit?

Amb la crisi del coronavirus ha tornat a aflorar un tema que mai ha estat clar del tot: El Penedès. Una regió rica en cultura i gastronomia que està enmig de tot i que no és de ningú.

Una part del Penedès pertany a Tarragona i l'altra a Barcelona. Això pot semblar un avantatge, però no és així. De fet, estem vivint les incoherències d'aquesta separació. Incoherències que hem pogut veure a la televisió aquests últims dies, amb el cas d'una família dividida pel Torrent d'en Pedro -riera que separa Cunit i Cubelles- que no sap quan es podrà veure, ni com.

Amb l'arribada de la desescala sorgeixen molts dubtes, sobretot des que s'ha plantejat una nova mesura per delimitar les zones: Canviar les províncies per regions sanitàries. En el cas concret de Cunit, ens trobem que som del Baix Penedès, demarcació de Tarragona, però el municipi pertany a la regió sanitària del Garraf, o el que és el mateix: Barcelona.

Ara, els cunitencs i cunitenques tenim un dubte. Quan arribi la fase 1 de desconfinament, cap on anem? L'opció més lògica seria no sortir del municipi i declarar la independència de Cunit, però ja que només tenim al Willy, millor que busquem altres opcions.

No és l'única incoherència del territori. A Cunit tenim el servei de Rodalies de Barcelona, amb accés directe a la capital catalana (si funcionen bé els trens), i en canvi no tenim trajectes directes a la nostra suposada capital de província. Si algú entén alguna cosa, que m'ho expliqui.

Som un territori oblidat, i ho tenim mig assumit. Quan li dius a algú que ets de Cunit i no és de la zona, has de recórrer als pobles del voltant perquè sàpiga on és. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una frustració que ha viscut tot cunitenc.

Per acabar-ho d'adobar, al fet de conviure amb l'explicació constant d'on és Cunit, ara s'hi ha sumat un altre problema: d'on som?

Els cunitencs ho tenim clar: som del Penedès Marítim, ubicat al Baix Penedès, el qual forma part de la Vegueria del Penedès. Però les institucions ho saben? Els nostres polítics ho afirmen amb la boca petita, perquè ni tan sols ho tenen clar. Doncs sí: amb el canvi de la llei de Vegueries l'any 2017, oficialment existeix la del Penedès. Una altra qüestió és a la pràctica i al marc mental dels seus habitants.

És una situació que em recorda, salvant les distàncies, la Marca Hispànica creada per Carlemany - Rei dels francs - l'any 795. La situació del Penedès ja era sorprenent: era una terra que no pertenyia ni als musulmans ni als francs. Una terra, al capdavall, com ara: ni d'aquí ni d'allà.

És una llàstima perquè tenim un potencial excepcional. Tant de bo després de la crisi de la Covid-19 s'afrontin els problemes territorials amb ganes i, sobretot, amb lògica, que és el que més ha mancat durant tot aquest temps. De moment, seguirem anant al metge al Garraf, qualsevol problema burocràtic l’arreglarem al Vendrell, i viatjarem en tren a Tarragona fent transbord.