Discurs renuncia de Lucrecia Ballvé

Alcaldessa, regidors i regidores

Ara fa un any, estava convençuda que la intervenció més difícil en aquest ple seria la primera. Una persona sense experiència com jo, donant veu a tants dels meus veïns i veïnes, era una situació que vista en perspectiva feia impressió. Però la meva il·lusió per representar aquest projecte republicà superava qualsevol por. El que aleshores no podia intuir era que, amb molta diferència, la pitjor intervenció en aquest ple seria l’última de totes. I encara menys, que aquesta seria avui, tot just un any després de les eleccions municipals. Com tampoc podia intuir que en aquest curtíssim període que avui toca a la seva fi em sentiria més acompanyada per aquells que havien de ser els meus adversaris que no pas pels que suposava que eren els meus companys.

Avui m’adreço a aquest plenari per comunicar que el dia 12 de maig vaig presentar la meva dimissió com a regidora d'Esquerra Republicana. No ha estat una decisió fàcil, però estic convençuda que és la millor decisió possible: per a mi, en primer lloc, però també per preservar els valors del projecte col·lectiu que he tingut l’honor de representar i, en conseqüència, pel conjunt del nostre poble.

És sabut per tots i totes que la meva relació, tant personal com de treball, amb el regidor Xavier Pasqual, no ha sigut la millor. El grup municipal no ha funcionat tan bé com hauria d’haver-ho fet, tant com els nostres veïns i veïnes mereixen. El que alguns podríeu entendre com una simple falta de sintonia amb Xavier Pascual, que ha quedat palesa fins i tot en els plens municipals, ha derivat en un tracte envers la meva persona que és del tot inacceptable. Un tracte continuat i sistemàtic que ha tingut conseqüències en el meu estat d’ànim, fins al punt que aquest desgast ha pesat molt més que la il·lusió, que romania intacta, per tirar aquest projecte endavant. He viscut situacions que ningú no hauria de suportar. No com a representant pública, sinó com a persona i com a dona.

Per això avui dic prou. Prou per mi mateixa. Però prou també perquè no hem, en plural, sapigut estar a l’alçada de la confiança que els nostres companys havien dipositat en nosaltres. La decisió de tots els òrgans de direcció d’Esquerra Republicana de demanar-nos renunciar a la nostra acta de regidors no només és legítima sinó que, vista en perspectiva, era inevitable. Els companys i companyes d’Esquerra Republicana volen, com ho vull jo, el millor per Ribes, i per això crec que és un acte de responsabilitat atendre aquesta petició i fer un pas al costat per deixar que siguin altres els que tirin endavant aquest projecte republicà, tan necessari avui com fa un any per millorar la vida dels ribetans i ribetanes.

Perquè aquest és un projecte, i vull que quedi clar, que segueixo compartint avui com fa cinc anys, quan vaig decidir començar a militar a Esquerra Republicana. Perquè els valors amb què he intentat guiar el meu comportament com a electe han estat sempre la lluita per la plena sobirania del meu país, la justícia social, l'honestedat i la transparència. Estic convençuda que el projecte polític que he tingut el privilegi de representar al llarg d’aquest any és la millor eina per aconseguir un municipi republicà pròsper, saludable i on es garanteixin els drets i les llibertats dels seus veïns i veïnes.

Avui m’acomiado d’aquest ple i no vull fer-ho sense dir-vos que ha estat un honor compartir aquest temps i aquesta feina amb vosaltres. I agrair també l’oportunitat que ser regidora m’ha donat de treballar colze a colze amb les entitats del poble, molt especialment amb la xarxa d’ajuda mutua de Ribes i les Roquetes. Desitjo que els regidors i regidores que formeu part d'aquest consistori sapigueu prendre les millors decisions per al conjunt de la ciutadania de Sant Pere de Ribes. L'hora és especialment greu. Travessem una crisi sanitària, que evidentment té -i que tindrà- greus conseqüències socials i econòmiques. Per això, més que mai, us desitjo sort i encerts. Estic convençuda que amb l'esforç de totes i tots, aquest municipi serà capaç d'aixecar- se i continuar endavant. A mi em continuareu trobant als carrers i a les places, tan implicada com sempre en la defensa del bé comú, treballant des d'on sigui per al benestar de totes les persones que vivim a Sant Pere de Ribes.

Com us deia a l’inici, aquesta intervenció ha estat molt més difícil que no pas aquella, ara tan llunyana, primera vegada en què em vaig dirigir a tots vosaltres. Però avui ho he fet tan convençuda com aleshores dels meus valors. Les mateixes conviccions que em van empènyer a fer un pas endavant són les que em fan avui donar un pas al costat. Saber que no m’he traït a mi mateixa ni a les persones que van confiar en mi em permet marxar amb la consciència tranquil·la.

Bona tarda i bona sort