Dones a primera línia

La discriminació i l’opressió estructural que patim les dones genera la tendència a presentar-nos com a víctimes. El feminicidi, violència sexual, discriminació laboral, econòmica, social i política existeixen, l’edat, la procedència, la preferència sexual i la manera d’ expressar aquesta preferència afegeixen factors de discriminació i opressió. I, amb tot això, les dones som més victimitzades que víctimes, més vulnerabilitzades que vulnerables.

En primera línia estem, històricament i avui, en la lluita contra qualsevol crisis, dins del mercat laboral i fora i més encara en les situacions més precàries.

Organitzant el suport mutu des de barris i col·lectius, fent-nos càrrec de la vida domèstica ja com a mares soles o en parella i família, combinant el treball domèstic i el treball pagat, som el gruix del personal sanitari, en la neteja, auxiliars, infermeria i metgesses.

La coneguda frase: les dones primer, no vol dir que pugem les primeres als bots salvavides, vol dir que som les primeres a detectar  i lluitar contra el perill.

Una estructura social perversa, que ens atribueix determinades característiques, comportaments i obligacions socials pel nostre sexe i, automàticament, els infravalora, impedeix que els treballs que majoritàriament fem les dones tinguin el reconeixement i la remuneració suficient i al mateix temps impedeix que aquests treballs, essencials pel manteniment de la vida, siguin assumits per el conjunt de la societat en la part i amb la importància, remuneració i dotació pressupostària que els pertoca. 

Aquesta crisi no és únicament deguda a un virus sinó també a la corrupció, la destrucció de sistemes socials i sanitaris, a l’explotació sense límits del medi, a la cobdícia sense límits d’un sistema capitalista que exprimeix un planeta cada cop més limitat.

No hi ha territoris verges per explotar, l’última frontera són els nostres cossos, els de les dones, però també els de tothom, convertits en primera matèria directa de negoci i benefici, o bé en innecessaris i eliminables.

D’aquesta crisi final del capitalisme hem de sortir totes, i tots, assumint com universals valors i característiques que les estructures de gènere, discriminadores i opressives, han atribuït  exclusivament a les dones pel sosteniment de la vida.

La lluita de les dones pels nostres drets sempre ha estat, i és ara més que mai, la lluita de la humanitat per la seva existència. Els drets de les dones són Drets Humans.

Ens Volem Vives. Us volem Vius.

M.X.G  Fontela. La Frontissa.