Les coses que (no) ens hem dit

Converses, les dels dies de confinament. Aquestes són i no són aquelles; les que giren el món del revés i el tornen a posar del dret, entre glops i complicitats.

Paraules que despunten a l’alba.

Mots sota la fosca, quan les hores no perdonen.

Xerrades confinades. De tot i de res. La vida ens fa de fil conductor; ens guia molt endins nostre, de vegades massa i tot. L’essència, a tocar de l’ànima. I dol.

De tant en tant, perdem el rumb. I ens allunyem l’una de l’altre; potser sense saber-ho, segurament sense voler-ho. Divaguem en un mar de dubtes. Ens mirem. Els ulls ja no espurnegen, són plens d’interrogants que imploren respostes... Cercles viciosos.

Som nosaltres, som vius. La vida pessiga i el silenci fa mal.

Capgirarem el món una i mil vegades; entre glop i glop, l’arreglarem.