Descubrint l’entorn natural de Vilafranca del Penedès

Aquest juliol farà 11 anys que vaig venir a viure a Vilafranca del Penedès. Vaig néixer a Gelida, però durant anys vaig residir al Vallès Oriental, al peu del Montseny i de la maquíssima comarca d’Osona, on la natura és senzillament fantàstica i on la vaig poder gaudir molt. Així doncs, jo estava acostumat a viure en entorns naturals únics, envoltat de vinyes i boscos plens de camins i de fonts.

El 2009 vaig decidir mudar-me a Vilafranca per diversos motius, sobretot per la seva gran riquesa cultural i de serveis, per la seva àmplia alternativa de transports públics (servei de busos i ferroviari) i per la bona comunicació de la xarxa de carreteres.

L’únic factor que no tenia clar era el tema de l’entorn natural: només veia vinyes. O això era el que jo creia. Amb els anys he anat esbrinant i descobrint que la vila té molt més del que jo creia. I gràcies als nous amics que he anat fent al llarg dels anys, he anat descobrint que, paral·lelament al món del vi, Vilafranca té un gran entorn natural, amb molts camins.

També he anat descobrint la importància de tenir un equip de govern com el que hi ha en aquesta legislatura i he entès per què la gent els dóna el seu suport, convertint a Junts per Vilafranca en la llista més votada en les tres últimes eleccions municipals. Un govern que s’ha adaptat a les circumstàncies que el ciutadà exigeix, i jo, des de la meva modesta opinió, vull fer-ne ressò a través d’aquest escrit.

Vilafranca té grans espais verds com el Parc de San Julià o la plaça del Tívoli, als quals els últims anys se n’hi han sumat de nous com l’ampli Parc de l’1-O a la llosa del tren, que encara manca finalitzar-ho. S’han fet noves plantacions d’arbres, eliminat pavimentació, millores del sistema de reg, com per exemple a l’enjardinament del pàrquing d’Autocaravanes.

En total, Vilafranca té més de 50 quilòmetres de camins rurals. El govern de Regull hi ha apostat clarament amb l’arranjament del camí fins a Moja, el camí cap a les Cabanyes, el “Camí del Vi” fins a la Torre de l’Aigua de Pacs, el programa “Camins amb arbres”, acords amb els pagesos de l’entorn per cuidar els camins i replantar-hi arbres i cuidar-ne la fauna…

Aquesta és la meva modesta i sincera opinió que he observat de l’equip de govern actual, i d’aquí el meu reconeixement públic. Ens cal una administració conscienciada i compromesa amb el nostre entorn natural. I a Vilafranca la tenim.