El Passeig Marítim de Vilanova

Vaig ser ciutadà de Vilanova durant tota la meva joventut, fins que,  per circumstancies laborals vaig anar-me’n a viure a un altre lloc, però sempre he tingut nostàlgia de la meva Vilanova, la Rambla, amb els seus bars, cinemes, botigues, les seves comparses, carnaval, la tornada de les barques, amb la subhasta del peix,  tot un munt de records dels quals guardo amb molt de ‘carinyo’.

Però fa pocs dies, vaig tenir la oportunitat de tornar-hi i passar tot el dia voltant per la ciutat i gaudir dels canvis tant magnífics que ha fet aquesta ciutat tant estimada, com per exemple la Rambla, la qual, s’ha convertit en peatonal, un magnífic passeig per la població, la Pirelli ja no existeix, s’ha convertit amb habitatges amb uns edificis molt moderns, el Port amb el seu nou Club Nàutic ha quedat preciós, amb zones amples i amb capacitat per moltes embarcacions d’esbarjo, el Passeig Marítim de Ribes Roges, el Passeig del Carme, com deia el meu amic Joan Collell “Pere Tapies” Brandant segons bufa el vent, vint palmeres esquilades. Rostides amb pols i sol, unes quantes atzavares. Blau de mar, la mar salada vés per on m'és entranyable. És el meu pati bonic. Un pèl nou, un pèl antic: Passeig del Carme.

Ara bé, el que si vaig trobar a faltar, la típica Zona Blava, tan ben pintada per una ordenació de l’estacionament de vehicles i la Zona Verda, tant bonica, tot i això amb els i les vigilants amb el seu bloc de denuncies per cobrar l’impost revolucionari per poder estacionar a prop del passeig, és una pena que una ciutat com Vilanova, no tingui ni un estacionament de zona blava a la part més turística.

Així doncs, fent la passejada, vaig quedar meravellat, dels lavabos tant moderns i nets, brillants com mai he trobat, uns urinaris, amb una mestressa que vetllava per que estiguessin nets i polits, amb uns miralls grans, els quals feien molt més gran l’estança, els rentamans amb aigua calenta i freda, tovalloles d’allò mes suau, per si et rentes les mans, canviadors per nadons amb expenedors de bolquers de diferents talles, els wàters semblaven butaques del Gran Teatre del Liceu, son còmodes i amb un seient del qual dona molt de gust de poder-hi fer les deposicions, i si molt t’apresta la cagalera tens un lavabo cada 50 metres, no has de patir, en definitiva son d’allò més modern i amb totes les comoditats, per una ciutat com Vilanova, sembla Paris!.

Srs. Regidors de l’Ajuntament de Vilanova, els demano que pensin amb les persones grans i no tant grans, que amb un passeig tan esplèndid com el de Vilanova hi ha moments que les palmeres esquilades i les atzavares, son regades amb els nostres pixats, la qual cosa no queda gens bé per una ciutat.

Brandant segons bufa el vent, vint palmeres esquilades. Rostides amb pols i sol, unes quantes atzavares. Blau de mar, la mar salada vés per on m'és entranyable. És el meu pati bonic. Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.