-
Erdkunde
-
Jaume Casañas
- Cunit
- 24-07-2020 12:26
Google Maps
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Davant d’aquesta pregunta podríem respondre amb un ventall de respostes, des del si, al no, al potser, al si però, al no però.
La diversitat de la nostra comarca no ajuda a tenir una resposta clara i diàfana, però això no treu que puguem arribar a una conclusió al respecte de la pregunta.
La resposta cal que sigui fonamentada a partir del que es veu i del que no és veu. Aparentment podríem dir que el Baix Penedès i el seu paisatge no tenen res a veure amb el paisatge de l’Àrea Metropolitana, però és realment així?
Pels més romàntics el Baix Penedès és Vegueria del Penedès, pels més provincials, el Baix Penedès és Tarragona, i segurament per molta gent el Baix Penedès és el poble on viuen, o la seva pròpia urbanització on resideixen. Tots tenen la seva part de raó.
Segurament podríem afirmar que a la comarca hi ha dues realitats ben marcades, la part marítima i la zona d’interior. Aparentment la zona marítima té moltes característiques i un funcionament molt marcat pel fet metropolità i les seves dinàmiques. Una continuïtat urbana que incrementa i potencia aquest fet i aquestes dinàmiques, conjuntament amb la línia de tren, i els eixos viaris de la C31 i C32.
També podríem afegir com argumentari que hi ha 6 municipis que formen part de la zonificació tarifària de l’ATM Barcelona; Cunit, Calafell, El Vendrell, Santa Oliva, Bellvei del Penedès i l’Arboç. Més del 80% de la població comarcal. No només aquests municipis, sinó que molta gent que viu a la resta de municipis comarcals, fan servir les estacions de l’Arboç i de Calafell com a pols d’atracció a l’hora d’anar a treballar o estudiar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
La part interior de la comarca segurament no tingui unes dinàmiques metropolitanes ben marcades, sobretot Bonastre i Masllorenç. Però la resta de municipis d’interior tenen algunes característiques que en molt menor grau que a la part marítima, marquen una progressiva relació amb el fet metropolità, les urbanitzacions on es transformen les segones residencies en primeres residencies en podria ser un símptoma.
En qualsevol cas, si poguéssim trobar gent del Baix Penedès dels anys 50 o 60 del segle passat quedarien sorpresos de com han evolucionat els seus municipis i els seu territori. Segurament arribarien a la conclusió que la relació amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana ha marcat el futur del seus territoris. Ara al 2020 els hi donaríem la raó, i segurament podríem concloure que els propers anys ens passarà al mateix, la força i les dinàmiques metropolitanes són fortes, intenses i silencioses.
És per això que cal que la nostra comarca formi part dels treballs d’elaboració de les estratègies metropolitanes de Barcelona, senzillament per defensar la nostra comarca la nostra manera d’entendre el fet metropolità des de la nostra comarca. Sinó hi som, continuarem patint les problemàtiques existents actualment, on el territori pateix les dinàmiques i les influencies metropolitanes i no tenim capacitat d’incidir-hi.
En base a aquest raonament, ja la passada legislatura, la Presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, molt pertinentment, va reunir-se amb els responsables del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb la voluntat que el Baix Penedès hi fos present.
Ara que fa unes setmanes es va presentar el projecte Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. Un projecte impulsat per part de l’Ajuntament de Barcelona que vol dibuixar les línies mestres de la futura estratègia metropolitana. Com a comarca hi hem de ser si volem afrontar el repte del fet metropolità amb veu pròpia.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!