Jugar vora la platja amb el nen ja no és possible

Després d'aquest confinament al pis i amb aquesta calor, una de les coses que més m'agrada fer aquest estiu amb el nen de dos anys és anar a la platja, banyar-me, fer castells de sorra, clots, jugar... Fins ara havia estat així.

A la platja de Ribes Roges hi ha uns informadors i informadores que són agradables i correctes, i amb educació m'han avisat de què el nen i jo no podem jugar a vora l'aigua; o estem dins l'aigua o ens tenim que anar 6 metres endins cap a la sorra. El motiu és què amb el COVID-19 no es pot garantir mantenir la distància si juguem allà. Ho sigui, els adults, que entenem la situació, no podem moure'ns uns metres i s'han de moure els nens i nenes.

Vaig pensar que era broma, però no, és cert, m'ho van tornar a repetir. No sé si és una normativa estatal, autonómica o municipal (potser algún responsable de l'administració pot treure'm del dubte), però em sembla absurd que per a què els adults puguem fer les nostres passejades a la platja vora l'aigua, els infants han de desaparèixer del nostre camí, igual com quan vam fer durant el confinament, els infants amagats (es veu que eren "supercontaminadors", ara no tant) i els darrers en poder sortir de casa. No entenc aquesta mirada adultocèntrica i si aquest any (molt complicat per tothom ho sé) què els hem regalat als infants els passarà factura a nivell emocional i/o els generarà algun trauma. Si és així i són venjatius crec que ens hem guanyat el final dels nostres dies a una Residència de tercera edat gestionada per una empresa participada per en Florentino Pérez.