Què algú agafi el telèfon

Un dels grans problemes que tenim a la nostra societat actual i en especial a les zones de segones residències com la nostra és que cada dia l’administració pública té menys recursos i les necessitats són més elevades. Una cosa està clara en molts temes públics com la sanitat, educació, assistència quan la cosa és molt greu el capital privat fa el que pot per treure-s’ho de sobre i deixar-ho en mans públiques. Aquest és el lloc on al final has d’acabar si els professionals privats veuen que amb tu no tenen cap tipus de negoci sinó més aviat pèrdues.

La pandèmia un cop més ha potenciat aquest fenomen que ja fa dies que és dóna a casa nostra en els casos especial de les residències de gent gran i salut. Evidentment els telèfons per trucar en aquets serveis en massa moments del dia es troben col·lapsats i has d’estar estona davant l’aparell si vols aconseguir línia i que algú et respongui. A partir d’aquí molts cops ja entrem dins la fase del miracles perquè una de les respostes més tradicionals que truqui en un altre moment perquè la persona que necessita en aquests moments no es pot posar.

Tot això ja es complicat en una situació normal, però la cosa és multiplica quan tenim la població de la comarca doblada i multiplicada per tres en alguns casos. Evidentment aquestes persones que ens agrada que visitin els nostres museus, gastin molts de diners en dinars i sopars a la carta també són persones i poden tenir que necessitar en algun moment un servei d’urgència encara que sigui per una mala indigestió o per estar massa hores a exposició dels raigs solar. Clar per tot això que és la lletra petita del turisme a casa nostra no tenim una aposta forta, sinó que en molts casos alguns dels professionals de la salut durant aquests mesos també tenen dret a gaudir de les seves merescudes vacances.

Estem condemnats a buscar un telèfon mòbil amb la bateria plena o un de fixa i un bon seient i anar provant a veure si hi ha sort i algú contesta a l’altre costat de la línia. Aquest és el principi bàsic. En el moment que hi ha resposta ja hi enviaran un metge, ambulància i si fa falta un helicòpter medicalitzat, però algú ha de respondre la trucada en primer cop.

Aquesta és la nostra comarca que també ha d’ampliar els seus serveis públics a l’estiu per donar cobertura a aquest turisme que reclamem amb els nostres anuncis i xarxes socials.

Un turisme que també per sort també omplirà el seu granet de sorra per omplir l’envàs del vidre i la de l’orgànica i potser també alguna cosa caurà al cartró.

Aquest turisme i segons residències que són les principals fonts d’ingressos a casa nostra potser aquest any que ha estat mig confinat aprofitarà per canviar algun moble i podar els arbres i les plantes del seu jardí. Hem tingut uns mesos ideals que moltes persones han aprofitat petites reformes a casa seva i llençar algun trasto vell que tenia al magatzem.

Quan aquestes persones, només cal veure les xarxes socials, ha de trucar per la poda o per què li fa mal al peu es troba molts cops amb aquest problema que ningú contesta a l’altra costat del telèfon. Llavors hi ha un seguit d’alternatives que tothom coneix quan la resposta és nul·la. Altres potser han optat directament per aquesta opció i no han donat oportunitat a marcar cap telèfon.

Aquesta és la nostra realitat, hem d’atendre a les persones que ens visiten tant a la taula quan demanen un bon vi com quan truquen perquè tenen un moble vell i no saben on posar-lo. Aquesta és la nostra comarca turística que massa cops oblida una part prou important d’aquest fenomen i tot això és molt més notori en anys especials com aquest.