ERC-Garraf: continuisme de la mediocritat i divisme (de la paraula diva) del seu president

El dissabte dia 11 de juliol  es va celebrar el Congrés comarcal d’ERC. Vam viure una gran posada en escena del divisme de la candidatura de continuïtat, la del Tomás Alvaro, que va guanyar enfront d’una altra presentada per un militant de Sitges, el Josep Torras i Freixa. L’Eco el presenta com el fill del Jaume Torras, probablement pel seu pes i autoritat moral  que per algunes persones és en positiu i per altres en negatiu.

Aquesta candidatura encapçalada per Josep Torras, el fill de..., va ser immediatament filtrada a l’altre candidatura abans de les proclamacions. Es pot comprovar en la transcripció literal del següent missatge de whatsapp : “Hola ja us explicaré però es presenta una altra candidatura encapçalada per Josep Torras de Sitges fill de Jaume Torras, el dels pollo juntament amb el Xavi de Ribes. En aquesta només hi ha gent de Ribes Sitges i Canyelles. Aquesta info ara és extraoficial. Ja us informarem, (continua)”. Aquestes paraules revelen la mediocritat de la candidatura encapçalada per Tomás Alvaro, mediocritat de la qual ja vaig parlar en un altre article. I ho vaig tornar a expressar en el Congrés. Aquest missatge per whatsapp mostra el JOC que han de seguir totes les persones que votaran la candidatura perquè qui (en singular o plural) l’envia ocupa una posició en la candidatura. I per tant ha de seguir el joc a la diva.

Les persones mediocres no fan ni deixen fer. Es rodegen i atrauen a persones de qualitat mitjana, tal com defineix el diccionari la paraula mediocre. El problema de la mediocritat no és que aquestes persones es situïn en la mitjana de la població, en la part central de la corba de Gauss sinó, tal com diu Denault, (transcrit literalment en el meu article) aquesta mitjana ja no permet entendre la realitat perquè passa a ser l’estàndard imposat que totes les persones estem obligades a acatar. Per tant, els mediocres no busquen el suport de persones que no estiguin en la seva mediocritat, en la seva mitjana estàndard imposada. Això, significa que  només admeten un relat de la realitat ignorant la seva complexitat, no permeten arguments ni veus diferents dels estàndards perquè no existeix el diàleg. El diàleg és l’intercanvi entre dos o més parlants i en l’àmbit de la política es fa servir afegint-hi la intenció d’arribar a un acord en una situació de conflicte entre dues persones, faccions, governs, partits.... La nació catalana en sabem molt de diàleg on a l’altra cantó no s’asseu ningú.

Sr Medina, això, és el que succeeix en aquesta comarcal. Vostè en el congrés va apel·lar al diàleg. Quin diàleg a Sant Pere de Ribes? Mai s’ha plantejat. Es dona credibilitat a una acusació de l’ex-regidora que mai  ha denunciat a la comissió de garanties; no es busca l’altre relat de la persona implicada per tenir la visió de la complexitat de la realitat sinó que ja se l’acusa (la sentència es dicta abans del judici, veritat que això ens sona a tothom? Les pràctiques de Ñ). Es va crear una gestora amb lògicament membres mediocres per seguir el joc, i, en un moment donat, va fer fora a un dels seus membres. Per que serà? I per què serà que en el congrés presencial no hi havia cap militant que suposadament donaven suport a l’ex-regidora (membre de la candidatura de la diva) i al Jaume Alvaro (cosí del Tomás Alvaro) numero 7 de la llista i que unilateralment la gestora decideix que ha de ser el regidor? I per que no van deixar entrar al congrés l’actual regidor i el numero 3, Jaume Torras? El primer va presentar un recurs del seu expedient d’expulsió del partit, el segon no té cap notificació oficial per burofax (com diuen els Estatuts) del seu inici d’expulsió del partit. Tot estratagemes per no donar veu a persones amb pensaments alternatius i visions polítiques d’alçada.

El Sr. Medina va apel·lar també al codi ètic d’ERC. Va explicar que fa uns anys, es publicaven als mitjans opinions polítiques, que segons ell, no seguien les normes del partit. Censura? Qualsevol militant pot expressar opinió política. Siguem crítics senyor Medina. ERC no és això. ERC, sortosament, no té un relat únic, ERC és plural. Ara bé la comarca no ho és. Puntualitzem, no tota. Moltes persones no acatem aquests estàndards  de mediocritat imposada. Quanta militància s’ha desfet del partit? El Tomás Àlvaro  va dir que som una de les comarques amb menys militància i que calia treballar per aquí. En un moment àlgid d’ERC,  algú a la comarca s’ha preguntat què passa? La resposta mai és per motius intrínsecs sinó extrínsecs; la culpa és sempre dels demés. La militància no estàndard que encara continua és per la fidelitat a les sigles i els seus valors republicans. I dins d’aquesta, algunes persones aixequem la veu per denunciar la mediocritat. I quina és la resposta? Fer-te la vida impossible amb tripijocs al partit amb connivència amb els càrrecs de la nacional que parlen també el llenguatge de la mediocritat.

En el congrés, em vaig significar: vaig dir que la mediocritat continuava amb aquesta nova executiva. Una part important de la militància es va sentir ofesa i va marxar. Aquesta actitud mostra que encara existeix una porta oberta per sortir del estàndard o si més no, per ser crític davant d’ella. Per tant, les meves paraules han estat un revulsiu. Jo no vull que em donin la raó, el que demano és  diàleg, tal com l’he definit.

Aquest congrés ha tingut irregularitats i formes autoritàries en resposta a les veus no estàndards, no mediocres.

Tot el que dic, no es podrà comprovar. Vaig demanar al principi del congrés que l’acte fos literal. Se’m va negar. En vàries de les meves intervencions vaig dir que constés en acte les meves paraules. Vaig demanar al final del congrés la còpia del esborrany de l’acta. Se’m va negar dient que tindria l’acta un any després. Creieu que això es ERC?

Recordeu el meu nom: Montse Freixa Niella. Seré la propera militant a coaccionar: no formo part dels estàndards, de la mediocritat; tinc un pensament propi fruit constantment del diàleg entre el coneixement i l’experiència; utilitzo la meva capacitat crítica i reflexiva davant la realitat. Per tot això, soc la propera candidata a l’etiqueta “montapollos”.

Montse Freixa Niella. Militant de Sant Pere de Ribes.