L’oncle Joan Magrinyà

L’oncle Joan, a casa li deia tiet, va esser una persona en la que en vaig emmirallar de petit, jo vaig néixer a la mateixa habitació del
carrer Correu 11, al igual que el seu germà, el tiet Isidre, metge cirurgià, recordo molt bé les seves visites i les meves a la Masia
Nova.

En el 25è aniversari de la seva mort, cal que recordem també aquelles coses que no han estat ben fetes, després de la seva mort, una dissortada gestió en el patrimoni de la Masia Nova, amb interessos i personatges foscos, van fer desaparèixer molts dels records del meu tiet, el mestre Magriñá.

No és aquí on fer inventari ni donar noms de la nefasta gestió que es va fer en la preservació del seu llegat, podria dir moltes coses però no cal, ara el que cal és que es faci si es pot el que no es va fer en el seu moment, catalogar el que quedi i deixar el seu llegat per les futures generacions de vilanovins.

Ell va recórrer amb els Mestres Pau Casals i Eduard Toldrà tota Europa fent actuacions per recaptar fons per la República, la seva militància política no la va mai posar per davant de la dansa, però si tenia el sentiment democràtic de llibertat, per la seva condició sexual, molt mal vista en aquells temps.

Molts records tinc de les visites a la Masia Nova, amb la seva mare, la tieta Angeleta, tan sols voldria que es faci el que es pugui per què el seu llegat sigui recordat com un gran artista que sempre va estimar la seva vila, Vilanova i la Geltrú.