En greu perill l’eix econòmic del Baix Penedès

La nostra comarca que sempre s’ha mogut oficialment econòmicament en el món del turisme i l’hostaleria resulta que també té la seva industria que poques vegades és noticia, però malauradament les darreres que hem generat han estat principalment negatives.

Fa al voltant de 50 anys algunes empreses van caure a les nostres contrades aprofitant les potencialitats que fa segles que tenim i que poques vegades han estat aprofitades pels seus habitants. Eren temps en què la vinya estava conreada en la seva majoria i el turisme seduïa molts professionals perquè era una forma de treballar durant pocs mesos i viure amb uns mínims garantits durant la resta de l’any. Els europeus ens visitaven i deixaven els seus estalvis a casa nostra d’una manera generosa a canvi de sol, bon menjar i bon beure.

Pocs són els que parlaven de la indústria en aquesta comarca, però ves per on en algunes localitats com l’Arboç i Banyeres del Penedès van ser capaços de fer un gir de 180 graus en les seves poblacions gràcies a aquesta gran empresa que va apostar clarament per les nostres contrades. Aquest era un fenomen peculiar que convivia amb la vinya i el turisme que eren els autèntics reis mediàtics.

L’agricultura donava vida a moltes famílies baixpendesenques que seguint les tradicions ancestrals seguia conreant la vinya, l’oli i  els cereals. Els pagesos sempre s’han queixat que els preus a què venien els seus productes eren baixos, però amb el pas del temps tot i que el cost de la vida ha pujat considerablement, aquests preus baixos s’han mantingut en el seu nivell i en algun cop inclús han patit un fort descens. De mica en mica els fills d’aquests agricultors han anat abandonat el món rural per buscar-se unes condicions de vida millor i deixar la terra per a les estones d’oci o simplement deixar-les sense ermes, en especial aquelles de difícil conreu amb maquinària. Al seu davant alguns van apostar per invertir en alguns negocis de  turisme que era un negoci que per molts els resultava temptador perquè eren anys on s’hi movia molt de caler amb una poca inversió.

Alguns d’aquests van deixar l’aixada per agafar la paleta entrar en el món de la construcció que també es començava a desenvolupar amb intensitat en aquestes dècades. Hi havia molta demanda a la comarca per la construcció de segones residències i pel fort creixement de la població i semblava que el món del totxo no s’acabaria  mai. Després també estava l’obra pública que prometia amb noves i importants infraestructures.

Alguns d’aquests fills de pagesos van entrar en el món del funcionariat en especial en els mossos d’esquadra que va servir perquè molts d’aquells fills de pagesos de tota la vida trobessin una vida amb un futur assegurat, encara que potser no podrien aconseguir les condicions laborals dels que es movien en el món de la construcció i el turisme.

Altres pocs van optar per formar part d’aquestes empreses que es van establir a casa nostra. Donaven seguretat i les condicions laborals eren força bones. Era una altra proposta que des de fora en aquells temps no oferia les condicions d’altres negocis de la comarca que en aquells temps eren molt prometedors.

El panorama en aquests anys ha donat una volta inesperada per aquells joves somiadors que van tenir la sort de viure una de les dècades més prometedores de la nostra comarca com va ser la dels 70 i 80.

De mica en mica l’agricultura ha quedat quasi testimonial a casa nostra. Uns molt pocs cellers s’encarreguen de vendre el fruit dels nostres camps arreu. El turisme que tenim actualment tot i algunes poques excepcions no és aquell que portava carregada la cartera amb bitllets i no l’importava pagar 500 pessetes per una cervesa. El món del ciment i l’obra pública també ha quedat sota mínims. Només cal veure les poquíssimes grues d’obres que sobresurten per sobre la resta d’edificis a la comarca. Després d’aquesta història la nostra seguretat durant aquests anys són aquestes empreses com la Cristalera i la Idiada, entre poques més que han estat allí donant vida a la comarca i a moltes famílies. Això és un cop molt dur per aquells professionals que han apostat per un lloc segur encara que a curt termini no els aportes tants beneficis com altres que amb el temps han anat desapareixent. Són els fonaments econòmics del Baix Penedès que han estat sempre allí amb les seves petites crisis i vagues que s’han anat superant. Aquests són els nostres eixos econòmics  del darrer mig segle. No podem tenir més persones en les llistes de l’atur perquè estem en una comarca amb una situació molt preocupant i si perdem aquesta estructura bàsica ho perdem tot. Ens hem de moure tots en el mateix sentit sinó tots hi perdrem. No s’hi val a badar. Endavant i la lluita continua.