De (re)inicis

Avui és un dia important, com tots els primers dies. Faig balanç. Em faig nous propòsits, malgrat no sigui u de gener, perquè per a mi avui l’any torna a començar i gira...

D’hora al matí, he saltat del llit després d’una nit de mal dormir. Barreja de sensacions ja conegudes. A fora l’aire és nou, com el d’un altre dia que es desperta. Cada començament sembla igual, però mai no ho és: ni ells ni jo som els mateixos.

La vida remou les ànimes i ens fa ser qui som. La motxilla aquesta, que diuen. Un altre primer dia, un més. Avui, a la meva motxilla hi he posat un munt d’expectatives i moltes incerteses també, no ho negaré. Infinites ganes i una bona dosi d’energia positiva, per descomptat, no hi falten. I molts interrogants que ningú ens ha respost també hi tenen cabuda.

Aquest curs, que avui alumnes, mestres i professores comencem, serà estrany. Això ho sabem. La situació que vivim actualment ens duu a ser prudents. Malgrat tot, tornem a les aules amb il·lusió i ganes, com sempre, potser com mai abans. Jo no oblido, però, l’altra cara de la moneda: enmig de totes les incerteses, hi haurà qui no deixarà de menystenir el nostre col·lectiu, segurament siguin els mateixos que no deixaran de desprestigiar la nostra tasca.

No serà fàcil, mai no ho és. Sort en tenim que la nostra feina ens fa felices, malgrat això i allò, que totes ho enviaríem a pastar de tant en tant. I sort de la sort de tenir-los a prop, sort dels somriures, que enguany haurem d’intuir, i d’aquelles mirades (les de curiositat i, perquè no, també les de l’avorriment més absolut) Gràcies, nois i noies, per fer-nos sentir la vida així! Gràcies per cada primer dia i per cada endemà fins a la fi de cada curs, que sempre esdevé un punt i seguit fins que un nou curs torna a començar i som-hi de nou, que això no s’atura i no deixa de girar i gira...

L’educació és vida. Així doncs, a les trinxeres! Molt bon curs 2020-2021, companyes, farem que valgui la pena.