Molt de veritat

I les promeses fetes en silenci, i els somnis volguts amb la mirada, desapareixen, colgats entre papers gargotejats... i obvien la importància del moment. I l’endemà ja haurà deixat pas a un altre dia, en què potser les promeses silenciades i els somnis anhelats hauran caigut en l’oblit.

I és que l’instant és volàtil i menut, tant que sovint passa desapercebut. Però aquella punxada el delata i el fa evident; és tan sols llavors, mai no hi ha un després.

La fiblada al cor: històries, promeses, somnis. Vida. Touchée!

I és aleshores. Apareixen la valentia i el coratge; res ni ningú et prendrà el moment ni la força que se’n desprèn; no et faran callar. Crida-ho arreu, que les teves històries, les teves promeses i els teus somnis són tots de veritat. I els viuràs orgullosa i convençuda. Sempre.

Que mai no sigui massa tard.