Que plourà a Madrid?

Amb permís o no del Tomàs Molina, esperem que sí, i molt! Iai@flautes Garraf i Unitat Pensionista del Garraf hem organitzat una pluja sobre el Congrés de Diputats, amb núvols més negres damunt del Pacte de Toledo. Quan Rajoy va adoptar la decisió d’augmentar les pensions un 0,25% durant uns quants anys, molts pensionistes vam pensar que ja n’hi havia prou. Les reformes de 2011 i 2013 no havien fet altra cosa que convertir el treball en més precari, més atur, menys sou, més incertesa laboral..., i evidentment la recaptació de la Seguretat Social va anar baixat. Per altra costat els diners acumulats al Fons de Reserva s’anaven gastant amb despeses que, algunes, eren impròpies, que no corresponien a Pensions. I el 2018 molts milers de pensionistes i de no pensionistes vam sortir als carrers de diverses ciutats espanyoles a manifestar el nostre desacord més ferm vers aquestes mesures contra el món del treball. La pensió no és un regal que fa l’estat, és un sou diferit que no es va cobrar en el seu moment i que es cobra quan ja s’ha sortit de l’entorn laboral. I finalment Rajoy va haver d’admetre que les pensions augmentessin segons l’Índex de Preus al Consum, l’IPC.

Ara, 2020, ens trobem que Espanya ha d’establir compromisos amb una Unió Europea que li demana retallades de la despesa pública per poder rebre l’ajuda necessària per mirar de pal·liar les conseqüències del Covid. Els pressupostos que el Gobierno està acabant de cuinar han de respondre a aquesta filosofia econòmica. Per un altre costat, o pel mateix, el Pacto de Toledo, ha acabat la redacció de les seves recomanacions que han de condicionar el futur de les pensions durant uns quants anys. Fins ara han arribat rumors, opinions de fonts “ben informades”, notícies aïllades que més que informar busquen temptejar les reaccions abans de fer un enunciat taxatiu, lleis, que regulin les pensions dels propers anys. Ara acaba de sortir el redactat de les recomanacions. Els mitjans, en general, remarquen els avenços però camuflen les mancances. Però no és únicament això, si no es deroguen les reformes de 2011 i 2013, si no es desmunta la darrera reforma laboral és tot el món del treball el que pot quedar tocat, encara més tocat, especialment els joves.

Però ara, 2020, no podem tornar a sortir al carrer com aquell 2018. Tant la Llei Mordassa com la pandèmia del Covid ho compliquen. És per això que vam pensar que si la gent no pot omplir els carrer com el 2018, i Madrid el 2019, sí que podem organitzar que les nostres reivindicacions omplin les bústies del diputats i membres del Pacto de Toledo. És per això que convidem tothom que vulgui donar recolzament a les demandes a l’entorn del futur de les pensions, que es posi en contacte amb nosaltres al correu iaioflautas.garraf@gmail.com. Farem arribar un text explicatiu de l’acció que proposem, el text que cal fer arribar als membres del Congrés i del Pacto de Toledo, amb les reivindicacions concretes, i les adreces electròniques de tots ells (menys la dels 43 que la mantenen oculta).

Es tracta que tothom que ho vulgui els faci arribar la carta i que reenvií tot el paquet (el text explicatiu de l’acció, el text que cal fer arribar als membres del Congrés i del Pacto de Toledo, amb les reivindicacions concretes, i les adreces electròniques dels diputats) a tots els seus contactes. Si ens ajudeu no cauran quatre gotes sobre el Congrés de Diputats, serà una veritable pluja. I ja sabeu, l’aigua, quan agafa empenta, obre camins fins i tot a la roca. El que ara s’acabi aprovant tindrà rang de llei durant un grapat d’anys.

El que és inútil és rondinar i no fer res més. Ens ajudeu? Us ajudeu? Els ajudeu?