El colibrí i les cèl·lules imaginatives

Una vegada, segons una llegenda sudamericana, hi va haver un gran incendi a la selva. Tots els animals miraven el desastre paralitzats per la por. Només un petit colibrí va començar a portar unes quantes gotes amb el seu bec per llençar-les al foc. L’elefant li va dir: "Colibrí! que estàs boig? No apagaràs mai el foc amb les teves gotetes d'aigua!" El colibrí va respondre: "ja ho sé, jo vaig fent la meva part".

Una ampolla de plàstic enviada a reciclar no impedirà l'escalfament global, un full de paper al seu contenidor no impedirà la desforestació… però hauràs fet la teva part.

Per altra banda, tenim un exemple de la Natura que ens hauria de donar el coratge que potser ens manca: la metamorfosi transforma un cuc d'aspecte desagradable i voraç, que s'arrossega per terra, en una criatura delicada, graciosa, de mil colors i que vola: una papallona.

Els biòlegs ens diuen que en el cos de l'eruga hi ha unes cèl·lules "imaginatives" que són tan diferents de les altres que el sistema immunitari pensa que són enemigues i intenta destruir-les. Però noves cèl·lules imaginatives segueixen apareixent i multiplicant-se de forma imparable, fins al punt que el sistema immunitari ja no les pot destruir i es tornen més fortes connectant-se entre elles. 
Aleshores assoleixen una massa crítica que reconeix la seva missió de portar a terme l'increïble naixement d'una papallona.

Estem immersos en una fase de metamorfosi, de gran canvi social i fan falta moltes cèl·lules imaginatives i colibrís portant la seva gota d'aigua. I tu?... i tothom?... ja estem fent la nostra part?

Aquestes metàfores van sorgir en el Congrés dels 10 anys de la Turuta, la moneda social de Vilanova i la Geltrú. Pels que no hi vareu poder participar, tenim totes les ponències i reflexions en el bloc.

Gràcies per ser-hi.

L’equip organitzador del Congrés