Fent front a la crisi. Posem-hi xifres

Totes som conscients que ens enfrontem a la crisi més forta a la què ens hem enfrontat en la història recent, el moment més dur de la vida de la majoria de nosaltres. És en aquests moments on les nostres institucions han de demostrar de part de qui estan, sobretot si no volen alimentar monstres que poden créixer entre la misèria de la nostra gent. Són moments de gran complexitat i dificultat, que exigeixen a les polítiques i els polítics en les institucions posar tots els recursos a l’abast per donar resposta a una situació de triple emergència: sanitària, social i econòmica. En aquest ordre. Això, a la nostra ciutat, vol dir que cal passar de les bones paraules del Pla de Xoc que es va presentar al juliol, a les accions amb recursos suficients. Posem-hi xifres. Els pressupostos vilanovins de 2021 han de ser el veritable pla de xoc per sortir de la crisi, i no un equilibri de números per sortir del pas. Amb la que està caient no ens val res que no sigui un plantejament de rescat, anticrisi.

Les prioritats han de ser clares: si no prioritzem els esforços en cuidar de la gent que ho està passant pitjor entrarem en un cercle viciós del que serà difícil o impossible sortir. A diferència del que diu el mantra neoliberal, posar els ous a la cistella dels que els hi va bé no aporta cap benefici a la resta de la població. A la vida real si a qui li va malament les coses comencen a anar-li pitjor, anirà a comprar menys o res, per tant, els que venen productes i serveis, vendran menys, i la resta s’explica sol. Una societat que funciona no ho és perquè a els de dalt els va molt bé, sinó perquè no permet que ningú es quedi enrere. No ens podem permetre de cap manera que aquesta crisi la paguin les de sempre.

Tampoc ens podem permetre repetir el que vam viure al debat de les Ordenances Fiscals: un govern que tanca la porta a qualsevol diàleg i una oposició centrada en la batalleta partidista, cinc dies de feina i tal dia farà un any. Assumim totes les parts el que ens toca, i si el govern té la intenció de passar de les bones intencions als fets, sempre trobaran la nostra porta oberta i podrem debatre quines són les millors (o possibles) propostes per a la ciutat. Però si el que pretén és jugar a veure qui queda millor amb polítiques de sempre, fent pagar la factura a les famílies treballadores, no perdem el temps. L’acció del govern municipal per fer front a la crisi no pot ser un exercici de cosmètica que no acaba arribant mai a la gent. No hi ha marge d’error.

Com que no tenim cap vareta màgica ni màquines per imprimir bitllets, per obtenir els recursos caldrà replantejar les despeses que no es podran executar els propers anys com a conseqüència de la pandèmia. És primordial centrar l’acció política municipal en frenar, en la mesura del possible, la pèrdua d’ingressos de la gent. Un ajuntament té competències molt limitades i això ho sabem totes, però pot actuar, per exemple, per fer que l’habitatge (que és un dret bàsic) no representi la càrrega que suposa per a l’economia domèstica de la immensa majoria. Ho pot fer amb incentius fiscals, de la mateixa manera que pot posar els centenars o milers de pisos buits al servei de les polítiques socials. Així mateix, cal bolcar-se en les polítiques actives d’ocupació. La lluita contra l’atur requereix de més recursos, no només de bona voluntat, per incrementar l’oferta de formació i orientació laboral, els plans d’ocupació i les ajudes a la contractació dels sectors que tenen més dificultats per trobar feina. De la mateixa manera, és el moment d’actuar per transformar l’economia de Vilanova i la Geltrú en una economia diversificada, recuperant el protagonisme de l’activitat productiva i revalorant el paper clau de les cures.

La decisió que cal prendre és ben senzilla: o rescatem a les treballadores i treballadors, i a la gent que està vivint en situació de vulnerabilitat o aprofundim en els errors del passat. O comencem les transformacions que necessita Vilanova i la Geltrú, o continuem posant pegats per tapar que la ciutat cau a trossos. Quan passin els anys, totes recordarem el viscut en aquests dies, i podrem veure de forma més nítida les conseqüències de les decisions que prengui el govern municipal.

Ester Franco, regidora de SOM VNG i Juanma Rodríguez, membre de la coordinadora de SOM VNG