No els donis armes

Tots sabem que el Pacte de Toledo ha fet arribar les seves propostes al Govern, els mitjans de comunicació s’han preocupat de fer-ho saber, de subratllar-ne aspectes positius i camuflar els negatius. Després de llegir tot el text seguim pensant que queda molt treball per fer. No hi ha res de positiu? Sí, però una cosa és dir-ho i una altra l’aplicació. S’han fet millores però són millores més estètiques que reals, canvis que ajudin a empassar-se l’objectiu final: seguir avançant cap a la privatització. No és que siguem desconfiats, però sí que tenim certa experiència en afirmacions, veritats a mitges i incompliments.

Els problemes, els problemes reals de la Seguretat Social, són coneguts i no s’ha de cercar la seva solució en retallades de les despeses en pensions, sinó en les despeses impròpies i en els ingressos que es perden fraudulentament. S'atacarà tímidament els costos impropis, deixant-los pel 2023. Sobre ingressos, sense rebaixar significativament l’atur i augmentar els sous baixos, difícilment poden millorar les cotitzacions. Millorar el mercat de treball és imprescindible.

Quan derogaran les recents reformes laborals i quan es faran el mateix amb la llei de pensions? Amb aquestes lleis que permeten el treball escombraria, els sous misèrrims i la inestabilitat laboral, l’espai de millora és quasi nul i es deixa un  gran espai a l’acumulació de grans fortunes.

Les recomanacions del Pacte de Toledo proposen certes aparents  millores:

- es fixa l’increment de les pensions segons l’IPC, però sense que aquesta proposta es converteixi en llei i es blindi a la Constitució, ni el dret a la pensió, ni la seva actualització segons l’IPC estarà garantit. Legalment encara segueix vigent l'actualització de Rajoy i l’índex de sostenibilitat;

- es recupera la “guardiola de les pensiones” però no se estableix clarament com es pensa dotar econòmicament, és,únicament un desig;

- l’estat feia arribar diners a la SS mitjançant préstecs, i ara proposa que es facin transferències, és dir, sense interessos;

- les cotitzacions s’han de destinar únicament a pensions contributives, eliminant per tant les pensions que han de rebre la dotació d’altres partides dels P G de l’E;

- es vol actualitzar les pensions més baixes amb un increment del 1,18% en lloc del 0,9%. Això queda molt per sota dels 1.084 euros que Europa recomana  per sortir de la situació de pobresa. I el sou mínim interprofessional encara queda més per sota;

- proposen lluitar contra la bretxa de gènere però no s’ indica cap mecanisme per a fer-ho efectiu.

Però hi ha altres recomanacions que semblen clarament regressives per als treballadors.

- Per eliminar el “deute” de la SS, es proposa traspassar les seves instal·lacions a l’Estat i Comunitats Autònomes. El Tribunal de Comptes ha demostrat que aquest deute no existeix, i si es fes, la SS quedaria sense un patrimoni que la recolzés.

- No cal modificar cap llei perquè l’estat assumeixi les despeses  impròpies de la SS, la llei actual ja estableix que els Pressupostos Generals de l’Estat han de fer les aportacions que necessiti el Sistema Públic de Pensions. Això l’estat ho ha incomplert durant anys fent préstecs en lloc de transferències.

- L’any 2022 es demanaran 25 anys com període de càlcul per accedir a una pensió, i es contempla fer una ampliació progressiva del període cotitzat per accedir a la pensió màxima.

- Es proposa fomentar la prolongació de la vida laboral i penalitzar fins un 28% la prejubilació, tret d’algunes excepcions.

Tenint presents el percentatge de joves en atur, allargar la vida laboral i penar les prejubilacions sembla un contrasentit, i més encara si sovint responen a la voluntat de les empreses de prescindir de treballadors d’edat per a rejovenir les seves plantilles, deixant-los com a parats sense possibilitats de trobar feina.

- Establir la recomanació de fomentar la previsió social complementària, és a dir, els plans de pensions d’empresa, traslladant part dels beneficiaris fiscals de les pensions privades.

Per implementar-les es farà mitjançant Convenis Col·lectius. Això beneficiarà als treballadors de les grans empreses, a les mateixes empreses perquè permetria rebaixes d’impostos, i als  gestors: sindicats majoritaris, bancs i mútues.

També significaria obrir més la porta a l’ entrada progressiva de les pensiones privades en el terreny de les públiques en convertir-se en un complement que fàcilment podria anar creixent, i obriria pas als plantejaments  de la motxilla austríaca que tant agrada al president del Banc d’Espanya.

Les actuals propostes del Pacte de Toledo mantenen i endureixen els perjudicis per als treballadors en actiu, que van començar a la reforma de pensions del 2011 amb el president Zapatero, recolzat per CCOO i UGT. L’augment d’anys de cotització dels 15 als 25,  juntament amb el fet de retardar l’edat de jubilació fins els 67 anys ja suposen, per sí sols, una rebaixa de les futures pensions de jubilació al voltant del 20-25%. En cas d’ampliar els anys de cotització a tota la vida laboral, la caiguda de pensions podria arribar al 35%, segons els casos.

No ens sembla acceptable partir d’aquestes premisses per a establir un nou marc per a les pensions públiques. Seria un error de cara al present i una hipoteca intolerable pensant en el futur. És urgent una reforma fiscal social que recapti més sense augmentar la tributació, elimini el frau, l’evasió i la corrupció, fent que tota persona individual o jurídica pagui el que ha de pagar.

És urgent una reforma fiscal social que recapti més sense augmentar la tributació dels de sempre. Cal eliminar el frau, l’evasió i la corrupció, fent que tota persona individual o jurídica pagui el que ha de pagar.

La nostra resignació o indiferència és la seva arma més potent, però les hi podem prendre amb el teu ajut!!! Escriu-nos i t’informarem: iaioflautas.garraf@gmail.com