Va de vida, i de records

Aleshores i allà; llocs i instants preuats, dels que perduren intactes a la memòria, gravats a foc a la retina.

Les (nostres) petites grans meravelles: totes i cadascuna de les aventures que hem tingut la sort de viure. I que recordem amb nostàlgia bonica, la dels bons temps. Però, un bocí de recança sempre ens punxa el cor: el desig de reviure-les un cop més mai no fuig del tot. I és que fa bé tornar allà on hem estat feliços.

M’assalten infinitat d’aleshores i allà que em fan somriure i em provoquen aquella sensació, la més agradable del món, saps la que vull dir? Felicitat extrema difícil d’explicar amb paraules... Voltar pel cosmos m’omple de vida! Fa un temps, però, que ha quedat suspès en l’aire i nosaltres en standby. Esperarem temps millors.

Sort en tinc, dels records, i de les fotografies amb els rostres aturats en tants i tants instants precisos, escollits i immortalitzats. Instantànies que ens són boniques i especials, en tantíssims indrets que hem fet nostres. Tots únics a la nostra manera.

Pel món, he topat moltes vegades amb l’essència i la puresa de viure; he après que la urgència de la pressa no és el més important; he après, també, a valorar la vida i a estimar-la com el més autèntic que tinc, que tenim; rodar pel món amb els ulls atents i ben oberts i amb l’ànima serena m’ha ensenyat a saber què vull i què n’espero de tota aquesta història que anomenem vida.

Em quedo amb les estones viscudes arreu, i imagino llocs nous a punt d’estrenar; toca viure, i vull viure i voltar la vida a la meva manera: de vegades l’encertaré i d’altres segur que l’espifiaré ben espifiada... però, d’això va la història. I val la pena quan els ulls espurnegen alegres. T’hi apuntes?