Moció davant d'unes greus emissions de dioxines i furans

Volem donar les gràcies als Grups Municipals de la CUP, ERC i JxCAT, per haver portat aquesta moció al ple, a la que demanem el suport de tots els altres grups municipals.

Cal aclarir que la moció original parteix d'un comunicat que vam publicar, el passat 10 de novembre, un grup de persones que pertanyem a 28 entitat ambientalistes, veïnals i socials preocupades pels altíssims nivells d'emissions de dioxines i furans de la fàbrica Componentes Vilanova que superaven 39 vegades el màxim permès. Emissions detectades a una xemeneia de la fàbrica a l'estiu i fetes públiques a mitjans d'octubre. En el comunicat exigim el tancament cautelar de tota la fàbrica, o si més no, el cessament de l'activitat de valorització de ferralla d'alumini, que és la seva principal entrada de matèria primera. Aquesta anomenada producció d'alumini secundari comporta aquesta contaminació tan alta que fora molt menor si no fes servir ferralla, que a més acostuma a anar barrejada amb olis, pintures, plàstics i dissolvents.

Si ens atenem als 15 anys que la fàbrica Componentes està cremant ferralla d’alumini sense control de les emissions de dioxines i furans, arribem a la conclusió que la quantitat d’aquests compostos cancerígens pot arribar a ser elevadíssima. La seva persistència i dispersió fa pensar que ha afectat i està afectant de forma greu la salut de les persones que viuen al nostre municipi i als municipis propers.

No podem tancar els ulls a aquests fets, els afectats som nosaltres, la ciutadania de Vilanova i la Geltrú, i de tota la comarca, i amb major grau, els infants, les dones embarassades i les persones amb afectacions pulmonars i oncològiques.

No obstant, la qüestió més greu és que no sabem quines emissions produeix l'activitat, ni tan sols ara que s'ha realitzat un control d'emissions.

Fent una mica d’història: a l’any 1996, l’Ajuntament de Vilanova va col·laborar per saldar el deute de la factoria (que abans es deia IMSA) requalificant uns terrenys propietat de l’empresa, per tal de convertir-los en residencials i aportar uns ingressos suplementaris. Va ser la pròpia Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que va considerar que era més adient amb l’entorn la qualificació d’ús industrial que no pas el de residencial. Però, al final, la requalificació dels terrenys adjacents a la fàbrica es va fer.

Componentes no en va tenir prou amb aquesta requalificació i va recórrer contra l’Ajuntament i la Generalitat, que a 2001 havien aprovat la revisió del PGOU. El recurs contenciós es va resoldre a 2006 amb una sentència que donava la raó als demandants, que diu que els terrenys on està la fàbrica són Sòl Urbà.

El fet que la fàbrica estigui en sòl urbà hauria d’haver tingut conseqüències importants a nivell urbanístic, no només per les emissions a l’atmosfera i el soroll, sinó pel fet de que no es poden emmagatzemar residus perillosos. Són les normes urbanístiques del PGOU que s’han desvirtuat totalment i, de fet, s’estan incomplint.

La Direcció General de Qualitat Ambiental al juny de 2019 atorgava a aquesta indústria l’autorització ambiental d’una modificació substancial que suposa una ampliació brutal de l’entrada de ferralla d'alumini a 6.900 tones/any, tot i haver comès tot un seguit d'irregularitats, amb les sancions de l'Agència de Residus, l'Agència de l'Aigua, i desestimant les al·legacions presentades per diverses entitats. Aquesta autorització, que es va concedir sense tenir en compte els nivells d’emissió de dioxines i furans recentment detectats, no només ha estat denunciada a la fiscalia de medi ambient sinó que està també recorreguda davant d’un tribunal de justícia.

No és la primera vegada que la contaminació de Componentes es porta a ple. A finals de 2016 es va aprovar unànimement una moció sobre el tema i al cap de dos anys es donaven els resultats de l’estudi que corroboraven les queixes veïnals. Aquest estudi encara és hora que es publiqui al web municipal, tal com manava el text de la moció. La moció instava la Generalitat a regular aquells contaminants nocius per a la salut que actualment no es contemplen.

Els autors de l’estudi van detectar aleshores uns alts nivells puntuals de Benzè i, a més, van manifestar que caldria complementar l’estudi amb l’avaluació de les partícules amb la determinació dels nivells de concentració d’hidrocarburs aromàtics i metalls pesants, la qual cosa no s’ha fet.

Aquesta moció és una mica la mateixa petició que no s’ha atès durant aquest temps, regular els contaminants nocius per la salut. Però no només això: reclamem la informació de les emissions de tots els focus que hi ha a la fàbrica, de forma immediata, tal com preveu la llei 27/2006, que regula els drets d’accés a la informació, que no considera cap excepció a facilitar aquesta informació.

També volem reclamar un estudi epidemiològic de la població de Vilanova i la Geltrú, per saber el grau d'afectació, donat que s’han detectat a la nostra ciutat, uns índexs majors de risc de mortalitat per càncer de bufeta, de pleura i asma.

Tanmateix el fet que les dioxines siguin uns tòxics cancerígens i persistents en el medi obliga a demanar estudis específics sobre el sòl, l’aigua i el mar, i esbrinar l'afectació en els aliments.

En plena pandèmia pel virus de la COVID-19 i amb la màxima preocupació per la salut a nivell mundial amb mesures de prevenció tan estrictes, caldria actuar d’una forma contundent quan s'han detectat uns nivells de dioxines idèntics als del desastre de l'abocador de Zaldibar, 40 vegades més alt que el límit, on es va demanar als veïns es confinessin a casa seva va originar una crisi ambiental i mediàtica sense precedents.

Per tot plegat els demanem que aprovin aquesta moció per a preservar la salut del veïnat de Vilanova i la Geltrú, conèixer el grau d'afectació que les dioxines i metalls pesants sobre les persones i entorn i per treballar de valent per una ciutat sense contaminació.