Dones

Hi ha dies en què sents aquell orgull, saps el que vull dir? D’hora al matí et mires al mirall, encara no t’has tret les lleganyes, somrius, et somriu i penses: soc dona i m’encanta! I somrieu orgulloses. Força per començar un nou dia.

Hi ha dies en què tens un buit al cor, saps el que vull dir? Enyores tantíssim... la mirada perduda, no hi ha retorn. Llàgrimes galtes avall. Serres les dents i tanques els punys. Impotència. No és un bon dia.

Hi ha dies en què intueixes quelcom, però no saps ben bé què, saps el que vull dir? Ets prudent i estàs a l’aguait. Un pressentiment. Els batecs del cor s’acceleren, la mirada atenta. No abaixes la guàrdia, per si de cas...

Hi ha dies en què necessites companyia, saps el que vull dir? Tries un bon llibre i un cafè amb llet. Res més. I que s’aturi el món! Silenci, lletres que formen mots, que formen oracions, que formen paràgrafs; munts de possibles mons possibles. I tu. Tens tot el que vols.

Hi ha dies en què et menjaries el món; d’altres, et venç l’angoixa. De vegades no t’hi veus, a l’altra banda del mirall; de tant en tant implores una mica de calma. Et reconeixes entre l’orgull i la fragilitat; et trobes entre els encerts i els dubtes; l’alegria i la por són una barreja explosiva.

Hi ha dies en què voldries no ser tu. Hi ha dies en què ets més tu que mai. Tu. I només tu: digna i valenta, trista i enrabiada, forta i desvalguda. Tu i l’adjectiu del dia. Però sempre tu.

Plora quan triomfis. Somriu quan dubtis.