De pura il·lusió

Pessigolles a la panxa. I papallones. I aquelles ganes boges que els ulls vessin de la bellesa més pura. I la calma de l’instant que allargo i allargo i que no em sé acabar, perquè no puc, perquè no vull deixar de gaudir-lo.

Imatge de silenci i en silenci. Ens mirem. Ens tenim. Afortunats i agraïts; enmig de tantíssima bellesa, esclat de felicitat. Serenitat, i el blanc que tot ho inunda i ens embolcalla, embriacs i desitjosos d’aturar aquest segon eternament.

Es fa el miracle i el temps s’atura, còmplice. Nosaltres i la delicadesa més subtil. Ens delim per no perdre’ns res... I ens acompanya el silenci de les ànimes i els batecs del cor s’asserenen en un de sol, feliços de tenir-se, de tenir-nos.

I som nosaltres. I la natura ens fa el regal més preuat i tan esperat; gràcies pel moment i per l’emoció de ser-hi i de viure’l plegats. I em veig en el reflex dels teus ulls, enmig dels blancs tan purs i dels rosats.

I som nosaltres, i els ametllers floreixen.