Dia internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i la Tecnologia

A la nostra societat, suposadament evolucionada i respectuosa dels drets humans, (molt de suposar, de fet), cal denunciar, entre altres moltes mancances, la millorable situació de les dones en tots els àmbits: salarial, de salut, de reconeixement, de respecte, de poder…

Un d'aquests espais és el de la Ciència i la Tecnologia.

El dia 11 de febrer de cada any, es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i la Tecnologia.

És un dia per a remarcar justament la poca presència i encara menys visibilitat, de les dones en el món científic i tecnològic.

No és que no hi hagi dones, que n’hi ha, encara que no el desitjable 50%, és que les que hi ha son invisibilitzades, per multitud de factors. Es l’anomenat “efecte Matilda”.

El biaix de gènere també està present especialment a les diferents categories laborals a la Universitat, on les dones es troben majoritàriament a les etapes inicial i mitjanes de les carreres professionals, però no a les categories superiors.

Segon l'informe de la Xarxa Vives (2019), el número de dones que composen el cos de personal docent a les universitats catalanes és de 42% a data de 2017.

Efectivament, la gran descompensació home-dona que trobem a la societat en general, també està present a les diferents categories laborals a la Universitat: elles es troben majoritàriament a les etapes inicial i mitjanes, però no a les categories superiors, ja que les xifres globals es veuen afectades per l'escurçament del percentatge de dones a les categories superiors de l'escala professional

De fet, per cada dona catedràtica hi ha quatre homes catedràtics. El cas és que hi ha dones que podrien ser-ho, perquè hi ha una catedràtica per cada quatre titulars amb possibilitat d’accedir a càtedra, mentre que la proporció d'homes catedràtics per titular és d'un per cada dos.

Segons la Secretaria d'Universitats i Recerca de Catalunya (2018), l'evolució de les dones matriculades entre 2011 i 2017 en Ciències de la Salut, Arts i Humanitat, Ciències Jurídiques i Ciències superen el 50%, mentre que en Enginyeria i Arquitectura el percentatge és inferior (al voltant del 24,6%).

La presència de dones a l'àrea de Salut és del 49%; a Arts i Humanitats, 47%; a Ciències Socials i Jurídiques, 45%; no arriben al 40/60 a les àrees de Ciències Experimentals (36%), i a Arquitectura i Enginyeria, 24%.

Veiem que, amb l'excepció de les àrees tècniques, les dones estan formades en igual proporció que els homes en els estudis universitaris.
Si ens centrem, en l'ocupació per sectors, segons l'informe de la ”Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC)”, el percentatge de dones investigadores a Catalunya entre 2013 i 2016 va ser del 40%; les dones representem un 47% a l'administració pública, 43-35% al sistema d'ensenyament superior i el 32% a les empreses.

Les dones han arribat a l'Acadèmia pels seus propis mèrits, però encara han de demostrar amb més força que els homes que aquest lloc no és fortuït.

Aquesta situació ve arrossegada de la gran discriminació, repressió i anul·lació de les dones que va suposar el cop d’estat franquista, i tota la dictadura, els efectes de la qual encara patim.

Discriminació que persisteix reforçada per estereotips de gènere que divideixen absurdament el món, els treballs, les oportunitats, els gustos… i ens mantenen en clara desavantatge.

Durant la curta II República espanyola, es va apostar de ferm per l’Educació del poble, i per a la Igualtat home/dona.

Pensaven fermament que invertir en educació era bàsic per a modernitzar el país i assentar-hi una societat democràtica. I van dedicar-hi molts esforços I molts recursos.

L’esforç per escolaritzar tota la canalla que no assistia a l’escola va fer que s’incrementés molt la construcció d’edificis escolars i la dotació de professorat.

L’organització de l’aparell educatiu es va basar en els principis de l’escola unificada, gratuïta, obligatòria i laica, on es reconeixia la llibertat de càtedra i es proposava una nova pedagogia basada en el treball.

Va suposar una època d'increment de dotacions i formació del professorat, per la major consciència de la importància de l'educació entre els governants.

Això va permetre estendre l'alfabetització i educació bàsica a àmplies capes de la població i consolidar la tasca cultural de la Mancomunitat de Catalunya.

Es van imposar les idees de l'anomenada Escola Nova, un moviment de renovació pedagògica que va aplicar les seves teories als instituts-escola creats per la Generalitat, molts d'ells mixtes.

Tota aquesta tasca de difusió de les idees de l’Escola Nova es va escampar com una immensa taca d’oli dins l’ensenyament públic a Catalunya.

Les propostes d' especialistes  com Montessori, Freinet, Decroly, Cousinet i els plans educatius com el pla Dalton o el mètode de projectes i altres, eren coneguts i s’aplicaven cada vegada a més escoles tant si eren urbanes com rurals.

Destaca igualment la fundació de centres de formació professional i escoles rurals laiques, les quals van trencar el monopoli gairebé exclusiu de l'església catòlica a l'educació de determinades àrees.

L’esforç i l’entusiasme que el professorat públic de Catalunya va dedicar a la renovació pedagògica i a promoure els ideals de llibertat i igualtat de la República entre el seu alumnat van fer que el magisteri català, igual que el magisteri espanyol, fos un dels sectors professionals més castigats amb el triomf del franquisme.

Podem imaginar, quina seria la situació de l’ educació de les dones, i la seva presència en tots els àmbits científics, si la II República hagués perdurat, si la nostra “democràcia” tingues una antiguitat més llarga, com a la resta d’ Europa?

Si les dones s’haguessin pogut educar i socialitzar segons els principis republicans i els mètodes i l'ideari de l’Escola Nova???
Ben segur que els resultats i la situació serien molt diferents.

Actualment, les nenes i les noies, al mancar unes referents clares en el món de la Ciència i la Tècnica, al no tenir models ni tan sols en els llibres de text, no contemplen la Ciència i encara menys la Tecnologia, com una possibilitat per a estudiar i encara menys per a treballar-hi…, de fet, està comprovat que no pots voler ser allò que no veus.

Per això és tan important la celebració el dia 11 d febrer del Dia internacional de la dona i la nena a la Ciència i la Tecnologia.

Perquè ja no volem ni podem resignar-nos, perquè volem els valors republicans i tot el que això representa per a l’educació de les dones i per a una societat més justa.

Neus Benavent i Vallès
Garraf per la República
Associació de Dones La Frontissa

Fonts : Viquipèdia i Rosa Sensat.