Els canons als que es veuen sotmeses les dones

La crítica a la què la dona es veu sotmesa és preocupant pels judicis que es presenten tant de la societat com del gènere més masclista.

Per què es creuen amb el dret de jutjar el nostre físic, per què hem de ser com altres volen?

Per què socialment has de tenir bona imatge? A qui has d’agradar, als altres? O és a tu mateixa? ..

La teva autoestima és la més important, ja que ha de passar per l’acceptació d’acceptar-te tal com ets, d’aquesta manera els altres veuran la teva vibració que transmets i ells veuran alguna cosa més que un físic, la teva seguretat on és molt difícil que puguin jutjar-te pel teu cos, perquè passes a ser jutjada per altres raons.

L’observat percep la seguretat que tu demostres deixant invisible el teu cos.

Tu has de ser el cos que ets i estimar-lo.

Però és important que no et comparis amb altres físics d’altres dones.

Aquesta crítica potser podria fer que (tot i que, no t’agrades per pròpia iniciativa, sinó perquè no ets aquesta dona objecte bonic que se sol·licita socialment) t’ajuda a sentir-te millor observant amb les altres dones que s’allunyen encara més d’aquest “aspecte” requerit per agradar socialment.

No només pot venir la crítica del gènere masculí, sinó del nostre mateix gènere, ja que moltes dones quan senten que l’altra dona pot ser un perill per a ella per la seva falta d’autoestima sobre elles comencen a etiquetar com “és molt maca, però segur que és ximple“ o ”una puta “o qualsevol altra cosa que la degradi a ser pitjor que ella mateixa, i així es classifiquen les autèntiques harpies.

Estem molt lluny d’entendre el cànon dels cossos que ens ofereixen cada dia a la televisió, revistes, etc.

Qui diu i qui decideix quina és la perfecció que ha de tenir el cos de la dona?

Hem d’entendre que no hem de ser amos d’etiquetes i deixar de jutjar els altres pel seu aspecte físic i valorar-los pels seus valors.

El més important és que cadascuna de nosaltres que ens agrada el nostre cos és perquè funciona com jo necessito que ho faci.

I perquè he après a respectar els seus límits, a conèixer-los i a reconèixer les seves limitacions, per no exigir-una cosa que no depèn d’ell.

Sentir que em sento bé en la meva pell i amb la meva condició femenina, (a hores d’ara sempre que la vostra salut no corri cap perill pel vostre físic.)

L’autoestima consisteix a estar disposats a veure’ns a nosaltres mateixos com a éssers capaços d’enfrontar-nos als reptes bàsics de la vida i com a persones mereixedores de felicitat.

Dones que, després de lluitar per la seva autoestima, s’han transformat i han construït vides fortes, plenes d’energia i motivació.

Però l’autoestima de la dona és també una guia que ajuda a posar en pràctica sis virtuts essencials:

L’autoconsciència, l’autoacceptació, l’autoresponsabilitat, l’autoafirmació, la determinació i la integritat personal.

A més, explica com les dones poden cultivar aquestes virtuts bàsiques per assolir el seu ple potencial.