Urnes d’estar per casa...

Tanta història amb portar les urnes del primer d’octubre. Que si vaixells de la xina, que sí magatzems a Perpinyà, que sí golfes de les cases, sagristies de les esglésies, sota els llits, tot per despistar a la policia (ja se sap i es profecia que la policia no es tonta y nunca duerme) i ara resulta que aquest / aquesta que  pinta ha trobat una solució que la tenim ben a prop de tot.

Que fàcils hagués estat que l’afamada empresa de materials de neteja. Recipients i envasos per la recollida de residus servís els contenidors, no hi ha res millor que amagar les coses on es poden veure, ningú en fa cas..

Però vaja dipositar el vot en un contenidor de residus que no es poden reciclar fa pensar que els vots esdevenen residus, porqueria vaja. No és nou un còmic al servei del poder -el règim del 2017- ja va dibuixar fa pocs dies bosses de la brossa plenes de vots que anaven a parar a Salvador Illa. Aquí sense tant sectarisme pagat venen a dir que el vot és una mena de residu o de detritus.

La veritat és que no ens imaginem els treballadors de la planta de compostatge recollint els vots aquí dipositats i portar-los a recomptar a la junta electoral per ser útils.

Se suposa que la voluntat és determinar que qui ha “grafitat” el contenidor rebutja qualsevol opció de votar, no creu que serveixi de res dipositar a les urnes la nostra voluntat de donar suport a un partit. Directament al femer i a viure!

Posició radical i legítima  davant el vot.

Potser també és una crida dels decebuts que un cop han votat amb una certa intencionalitat després veuen que el que ells o elles desitjaven respecte el que van votar no és compleix i els partits acaben fent el que volen o el que més els convé per retenir el poder.

Tampoc hem vist a cap ciutadà llençar el vot junt amb la bossa d’escombraries.

Tanmateix però aquesta proposta de dipositar el vot al contenidor deu ser el precedent de votar amb una agulla al nas per no sentir la pudor, el tuf que ens fa l’opció que hem acabat votant per eliminació masses vegades.

Votar és tota una complicació, llevat dels convençuts, fidels i necessitats de fe. Votar a molta gent li genera dubtes, li crea incerteses i també en ocasions neguit i s’acaba votant més per la contra que no pas a favor.

Ara veure en un contenidor de brossa deu ser el principi d’allò que afirmava el protomàrtir del feixisme espanyol de que “Cuando el ser rotas es el más noble destino de todas las urnas.”. Profunda reflexió, no?

En fi la brossa acostuma a fer pudor i declaracions com aquesta encara més.

Ep i segons com també podem sentir la pudor de contenidors cremant... i els vots cremats on van?

Però vaja a veure-les venir.