El Miracle de Wörgl, una experiència real i exitosa de moneda local

El primer experiment de “diner alternatiu”, va veure la llum entre la primavera i l'estiu de 1932 a Wörgl, comunitat que es troba a la regió de Tirol, a Àustria. El rerefons venia donat per la crisi de l'economia mundial amb les seves terribles conseqüències, entre 1929 i 1933: el comerç mundial va disminuir en un 60%, i el flux internacional de capital va retrocedir fins a un 90%. Una de les conseqüències més greus de la crisi d'aquesta època va ser el creixement accelerat de l'atur massiu i la pobresa, que també deixava indefensa la petita comunitat de Wörgl (la desocupació a Àustria de llavors s'ha calculat en 24.7%). Molts dels habitants de Wörgl havien perdut les seves fonts d'ingressos. Wörgl, com moltes altres ciutats, es trobava a la vora de la insolvència.

L'alcalde, Michael Unterguggenberger (1884-1936), cercant solucions, va decidir posar a prova un experiment monetari. Les bases en que aquest experiment estaria basat, i particularment el concepte de "freigeld" (diners d'economia lliure, o diners de circulació garantida) ja havien estat proporcionades per la teoria de l'economia lliure, desenvolupada per Silvio Gesell, comerciant i teòric de les finances.

Quan tot estava a punt per a la introducció d'aquesta revolucionària forma de diners, el 5 de Juliol de 1932, l'alcalde es va expressar de la següent manera: "La lenta circulació de diners és la raó principal de la paràlisi econòmica que estem vivint. La riquesa s'escapa cada vegada més ràpid de les mans dels qui la produeixen, per escapolir-se en els canals generadors d'interès i acumular-se en les mans d'aquelles poques persones que ja no el tornen als mercats reals, sinó que ho acaparen com a mitjà d'especulació ".

La situació d'aquell moment i la d'ara pot tenir una semblança, greu crisi econòmica i escassetat de liquidesa, però és diferent en el sentit que llavors no s'havia produït encara la globalització, per tant, tota la producció era pràcticament local. Tampoc s'havia produït el canvi climàtic. Ara tenim una triple tasca: tornar a revitalitzar la producció local i aconseguir que cada vegada tornem a tenir més productes produïts aquí amb els propis recursos, d'altra banda, aconseguir que l'economia es mogui i que la riquesa es quedi en el nostra entorn proper, i aconseguir reduir la nostra petjada ecològica.

Us convidem a gaudir i reflexionar.

Associació ECOL3VNG (ecosistema, econòmic, ecològic local de Vilanova i la Geltrú), entitat promotora de la moneda social “la Turuta”.