Escola concertada, sí si us plau!

La pluralitat educativa del model català és causa de l’ambició i l’emprenedoria d’un teixit associatiu que ens engrandeix com a país. Jo vull un Estat propi per Catalunya, però això no és sinònim de voler més Estat per Catalunya. El filòsof John Stuart Mill deia en el seu assaig Sobre la llibertat que s’oposava com el que més al fet que tota l’educació estigués en mans de l’Estat, volia evitar la uniformització i la imposició, i apostava per garantir la llibertat dels pares a educar els seus fills.

A Catalunya tenim la sort de comptar amb una extensa tradició d’iniciativa social; des dels ateneus a les agrupacions professionals, passant pels centres excursionistes i els casals de lleure, per les entitats en l’àmbit de la cultura popular i la promoció i defensa de la llengua, i així fins a un llarg etcètera que ha caracteritzat la nostra història en els darrers temps. Doncs bé, l’escola concertada d’iniciativa social o religiosa, s’engloba dins d’aquesta habitud. La nostra ciutat n’és un exemple, només cal veure la pluralitat de centres dels quals gaudim. Ara és moment de sumar.

Malgrat tot, cada any veiem, tant a Vilanova com arreu del país, com s’obre el debat sobre com excloure i discriminar l’escola concertada en el període de preinscripció. S’oblida que hi ha més de 700 centres concertats a tot Catalunya. S’oblida que representen més del 30% dels alumnes del país. S’oblida que hi treballen al voltant de 20.000 docents. S’oblida que malgrat formar part de la xarxa pública d’ensenyament pateixen d’un infrafinançament crònic. I s’oblida també que la diversitat en l’oferta protegeix el dret de lliure elecció de pares i mares a l’hora d’escollir escola pels seus fills.

Si fem memòria recordarem que algunes d’aquestes escoles concertades tenen 175 anys d’història a la nostra ciutat i, amb vocació de servei, varen començar educant les filles de les classes obreres i treballadores més pobres, que d’altra manera no haguessin tingut accés a l’educació. Ara que tenim tan a prop el dia 8 de març cal tenir present, també, aquesta petita contribució a l’apoderament femení.

La síntesi és senzilla: la família té el dret d’escollir a quina escola vol dur als seus fills, per valors, per model pedagògic, per projecte educatiu o per professorat. El model educatiu català en el seu conjunt ha de garantir aquest dret, defensem-lo i parlem d’escola catalana de qualitat i inclusiva.