Dones, nosaltres, totes

Dones, nosaltres, totes.

Dones, nosaltres, cada dia.

Potser quan ja no calgui, callarem. Només potser. De moment, però, res ni ningú silenciarà les nostres vides. Ens trobareu dempeus i reivindicant-nos!

Àvies, la memòria d’un temps i els cors sempre bategant.

Mares, i tant com ens n’heu ensenyat, de la vida.

Filles, el tresor més preuat i l’esperança del demà.

Germanes, còmplices d’aquelles confidències a les fosques.

Amigues, i l’amor incondicional.

Companyes, el sentit del dia a dia.

Desconegudes, d’aquí i d’arreu, tan properes quan les mirades es troben per casualitat o quan us penso lluny i us sé valentes i lluitadores.

I tantes i tantes de vosaltres que ja no hi sou, com us enyoro! Us enyorem, però hi sou totes, en nosaltres, en les nostres paraules i en les nostres petites grans lluites quotidianes. És per a vosaltres també; la vostra dignitat i la vostra memòria, intactes.

Dones, totes, amb les nostres històries: estones de vessar llàgrimes a raig, rialles; comprensió i la incomprensió més absoluta; violències amagades i la força que traiem de sota les pedres quan ja no podem més; crits de ràbia continguda i llàgrimes d’alegria compartida; pèrdues invisibilitzades i totes les fortaleses desconegudes que apareixen quan més les necessitem. Vides totes nostres. De dones.

De lila o del color que vulguis.

I que fins que calgui cada dia sigui vuit de març.

Dempeus i reivindicant-nos!