El govern té un problema amb els drets laborals de la plantilla de l’Ajuntament

Com ha dit la regidora de Recursos Humans aquest ple extraordinari seria una repetició del ple que es va donar el 2020. De fet, nosaltres no deixem de veure amb preocupació com es repeteix una situació que es va produir el 2020 i que, per exemple, quan aquest grup municipal va negociar amb el govern un possible acord de pressupostos ja va dir que el fet que no es repetís era una de les nostres prioritats. Al final tornem al mateix escenari.

 

Sobre l'última part que ha exposat la regidora, recordar-li que qui tria la representació sindical de les treballadores són les mateixes treballadores de l'Ajuntament i no el govern. Per tant, són elles les que han de fer les valoracions sobre com fa l'acció sindical el sindicat majoritari dins l'Ajuntament, que per alguna cosa ho serà.

 

Entrant en matèria, estem davant d'un nou pressupost que rep al·legacions per part del sindicat majoritari de l'Ajuntament. Això ens porta a preguntar-nos si hi ha un sindicat que li ha agafat mania a aquest govern o és aquest govern qui té un problema amb la representació de les treballadores del consistori i, de passada, amb els drets laborals de la gent de la casa.

 

Fins ara cap govern havia tingut tants problemes amb la representació sindical. Cap govern havia rebut tants recursos als tribunals en els dictàmens que afecten el personal. Tots els governs, del color que hagin sigut, han tingut les seves diferències amb els sindicats (algunes bastant sonades), però tots, d'una forma o d'una altra, han assolit acords. I perquè consti, quan diem tots també ens referim al govern predecessor a aquest, format pel PDeCAT i ERC. Govern, per cert, en el que l'actual alcaldessa era regidora d'hisenda, i havia participat en reunions de la Mesa General que després van desembocar en els acords sobre els pressupostos. Uns acords que es van trencar de forma unilateral en els pressupostos de 2020, desobeint a la seva pròpia signatura.

 

No cal recordar que els pressupostos de 2020 ara mateix són als tribunals, i veient les al·legacions i la resposta del govern, ambdues gairebé idèntiques a les de llavors, sem-bla que els de 2021 tindran la mateixa sort. Més enllà del que acabin dient els tribunals, la qüestió de fons és que, mentre el govern incrementa de forma notable la retribució dels alts càrrecs, es nega a pagar els deutes en els fons socials o assignar les quantitats que s'estableixen al conveni col·lectiu. De la mateixa manera, si del que es tracta és que existeixen impediments legals (que això ja ho determinaran els tribunals) es pot arribar a nous acords per implementar els acords presos anys abans. No seria la primera vegada, ni segurament la darrera en què s'estableixen terminis a anys vista més enllà del mateix pressupost i, de fet, considerem que seria l'opció més assenyada.

 

Lamentem profundament aquesta situació i instem al govern a rectificar, tant en les accions que condueixen cap a on estem ara com en, sobretot, les formes en què aquestes es duen a terme. El compromís amb les treballadores de la casa i en què l'ajuntament sigui garant de màxims en nivell laboral hauria de ser una de les màximes prioritats de qualsevol que es digui d'esquerres o mínimament progressista. Evidentment, votem en contra.