Més avall ja no pot ser

Més enllà de la frase que ens repetien en la llengua de Cervantes fins a la sopa de que “el saber no ocupa lugar” no la vam poder constatar quan les enciclopèdies van començar a omplir les prestatgeries de moltes cases del país.

Ens vam tornar enciclopedistes de cop i volta seguint l’estela de Diderot i els seus companys que van elaborar la primera enciclopèdia com a compendi de tost els coneixements, d’això ja fa molts anys i ha plogut molt, però molt, eh!

Afany de saber i conèixer.

Omplir parets.

Demostració pública dels coneixements...

Consultes concretes.

Afusellades dels fills i filles de la casa per completar un treball de la casa.

Les antigues enciclopèdies ESPASA, que ocuparen llocs de privilegi a les biblioteques el van anar deixant, van perdre protagonisme quan un allau d’enciclopèdies de diverses editorials es van socialitzar i a través dels inevitables fascicles moltes cases van poder obtenir el compendi del coneixement universal.

Quantes llars no van tenir en les seves prestatgeries l’enciclopèdia Monitor? Publicada entre els anys seixanta i setanta, amb 262 fascicles setmanals que un cop relligats esdevenien 12 volums, formalment estava prou ben feta. L’edició va anar a càrrec de l’Editorial Salvat.

Va construir un compendi de coneixement i per molta gent però costa de veure que cada setmana hi hagués la lectura del fascicle corresponent i esperar un altre setmana per seguir...

Però segur que va ajudar a fer consultes, a omplir parets i a mostrar amb orgull l’interès de les famílies per la cultura i pel saber.

Si a cada poble hi hauria d’haver un teatre, una coral i un equip de futbol d’ençà dels anys seixanta fins ara a cada casa hi havia una enciclopèdia.

Van créixer i multiplicar-se. Qualsevol editorial que es preuava va acabar traient-ne una amb més o menys fortuna i ho completàvem amb Atles, Històries generals... i també aquí vam tenir la més nostrada enciclopèdia “la catalana”.

Però tot el que puja baixa.

L’arribada d’Internet i de l’era de la comunicació va significar un cop duríssim pel món dels fascicles enciclopèdics. Tot el saber va quedar condensat en una petita caixa i des d’allà podíem llegir, veure consultar la mateix informació (i a sobre actualitzada) que ocupava espais destacats en les prestatgeries de les cases.

Per comptes d’afusellar les pàgines de les enciclopèdies ara els estudiants feina allò de retalla i enganxa...

De cop i volta hi va haver un futur estès per terra i les enciclopèdies generals i altres llibres d’aquesta índole de casa, els més afortunats encara se’n van desprendre a canvi d’alguna quantitat interessant, altres, ni això. La devaluació va ser fulgurant.

Ni les biblioteques ni les escoles les volien... la devaluació, com hem dit, va ser espectacular.

El que veiem a la fotografia és la realitat de les enciclopèdies han caigut molt baixes, aquesta que veiem a la fotografia es cotitzava aquesta setmana a dos euros... Abans una mort digna que rebre un preu de saldo i ignominiós per la feina que va fer almenys durant alguns anys.

L’epitafi podria ser: Ajudar a ser més saberuts i també perquè ennoblís el menjador de casa.