Les excel·lències de la jubilació activa

La futura reforma de la Llei de Pensions ja fa temps que és al forn, ens la couen a foc lent i, de tant en tant, ens arriben aromes o ens ensenyen imatges preses quan la mostren als mitjans de comunicació perquè ens expliquin el que ells volen: que treballen per fer sostenibles les pensions, que sense les reformes les pensions públiques desapareixerien... És fals el que diuen? No, però ens conten una part tant reduïda de la realitat, que el que ens diuen és mentida.

En general la major part de les mesures que es prenen en l’àmbit de les pensions busquen reduir la despesa, i per tant són una rebaixa de la pensió. No ho diuen, parlen d’augmentar els anys de cotització, però passar de 25 a 36 anys per poder tenir el 100% de la pensió, és rebaixar-la entre un 5,5 i un 6,3%.

La jubilació activa, la promesa de donar un taló de fins a 12.000 euros anuals per any treballat de més, pot semblar una excepció. Però, ho és realment? El primer objectiu del generós oferiment és encobrir un augment de l’edat de jubilació i vestir-lo de tria personal lliure: treballo més anys perquè vull.

El segon és  dividir els pensionistes: és un “regal” enverinat. Abans d’esbrinar on rau el verí, mirem qui es pot beneficiar de l’oferiment.

- Els 12.000 euros és únicament si tens dret al 100% de la pensió màxima. I per tenir-hi dret...

- Cal haver treballat fins l’edat legal de jubilació, ara als 66 anys, però anirà pujant.

- Haver cotitzat durant 36 anys com a mínim.

- Treballar dins del sector privat. Dins del públic no existeix l’oferiment.

- Que l’empresa hi estigui d’acord.                                                                                   

Dividir els pensionistes és un objectiu que fa anys que persegueixen el gobiernos del PP i PSOE. Des de l’any 2017, quan van sortir multitudinàriament als carrers per manifestar el seu descontentament i evidenciar les seves demandes, els gobiernos han cercat la manera de trencar la temuda unitat pensionista: s’ha impulsat la creació de plataformes pensionistes més dòcils, de partits pensionistes propers a partits polítics, s’ha utilitzat sindicats majoritaris per a introduir discrepàncies disruptives... i ara es vol utilitzar la jubilació activa.

No totes les professions permeten haver treballat 36 anys i seguir més enllà dels 66. El tipus de feines que poden permetre-ho són, majoritàriament, professions que ja han estat beneficiades en la distribució de feines, més sedentària, i de sous, més alts.

Què hi guanyarien? El taló anual que promet Escrivá oscil·la entre els 12.000 euros, per als perceptors d’una pensió màxima, 37.567 euros; i els 4.786 euros per als que cobrin una pensió mínima, 9.569 euros.

Mirem si és realment beneficiós?

- Si un jubilat rep un xec de l’estat de 12.000 euros, passats per l’IRPF, en quedarien únicament 7.200 euros. L’estat recupera 5.800 euros.

- Si tens una renda baixa no et cal fer declaració de renda. Però com que cobres de la Seguretat Social i de l’empresa, tens dos pagadors, i et tocarà declarar i, possiblement, pagar.

I l’estat, en un cas i en l’altre, estalvia la meitat de la jubilació. És beneficiós? SÍ, però per a l’estat...

Acceptaran les empreses allargar la vida professional dels treballadors que ho demanin? La tendència és expulsar treballadors, i posar moltes dificultats perquè els majors de 45 - 48 anys retrobin feina. Per altra part, si segueixen treballant, formaran un tap que impedirà que els joves trobin un lloc de treball estable i amb un sou acceptable. Sembla un absurd, tenint present què actualment hi ha un 40% d’atur en aquest tram d’edat.