CCOO exigeix una estratègia decidida i ordenada al Penedès per a la implantació d’instal·lacions renovables

Des de CCOO volem expressar la nostra opinió en relació amb les convocatòries fetes al Penedès i l’Anoia durant les darreres setmanes, així com al posicionament de diferents representants del món local contraris a la construcció de noves instal·lacions d’energia renovable. Les instal·lacions d’energia renovable i autòctona tenen com a objectiu prescindir dels sistemes que presenten més riscos i impactes sobre la salut de les persones i del mateix entorn natural. Mantenir les necessitats actuals d’energia per part de les llars, les empreses o els serveis públics significa generar-la, transformar-la, transportar-la i consumir-la. Hem d’avançar (i molt) en la millora de l’eficiència energètica, i alhora concretar un model energètic que sigui més sostenible ambientalment i territorial.

Els nostres territoris tenen una forta dependència de combustibles fòssils (propera al 95%). La nostra producció elèctrica es basa en l’aportació de les centrals termonuclears (més del 50%). Diferents normatives pròpies, però també d’altres en l’àmbit estatal (com el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima) o internacional (com el mateix Acord de París), ens obliguen a canviar el nostre model energètic, donats els seus forts impactes ambientals (canvi climàtic, contaminació atmosfèrica) i econòmics (hem de destinar gran part dels nostres recursos a la importació de matèries primeres).

La majoria de les nostres comarques consumeixen una energia generada a molta distància dels punts de consum. No tenim una xarxa de generació ben distribuïda pel territori. Una distribució equilibrada, que respecti els espais més sensibles i que aprofiti els que aporten més recursos, seria més eficient. Però també permetria repartir els seus impactes (bàsicament, canvis sobre el paisatge) i els seus beneficis (com la recaptació d’impostos pels municipis i els nous jaciments d’ocupació).

CCOO defensa un canvi de model productiu que inclogui el sector energètic. Implica reduir progressivament l’ús de les tecnologies més dures i contaminants i potenciar aquelles de menor impacte a partir d’una transició justa. És a dir, una planificació de la transició per part de les administracions públiques i una concertació amb els agents socials i econòmics al territori que incorpori els aspectes sociolaborals d’aquesta gran transformació.

La planificació energètica de Catalunya està caracteritzada, un cop més, per una evident manca d’impuls i estratègia de les administracions. Estem en posicions de cua a escala estatal o europeu. No assolim els objectius de generació renovable definits per la Generalitat o por la Unió Europea. Els fons Next Generation estan també destinats directament a aquesta activitat, i podríem deixar d’aprofitar-los si no presentem projectes concrets en aquesta línia.

CCOO no comparteix la idea d’impulsar una moratòria a les energies renovables. No és viable pensar que tan sols amb l'aprofitament de sostres per a la incorporació de plaques fotovoltaiques trobarem la solució. Caldrà considerar-ho, a partir de l’exemple dels edificis d’administracions i empreses públiques. Però aquesta aportació és molt reduïda en comparació amb la producció de les centrals eòliques.

La normativa catalana és molt garantista a l’hora d’autoritzar la instal·lació de parcs eòlics o plantes solars. Si sumem les disposicions que emanen de les directives europees, han de ser una garantia per a la supervisió i l’encaix dels nous projectes dins el nostre territori. La planificació d’aquesta transició ha de comptar amb el suport del Parlament, de les entitats locals i dels agents socials per superar la innació actual. Es fa necessari incorporar als respectius plans territorials la ubicació de nous parcs eòlics, de plaques fotovoltaiques o d’aprofitament de biomassa, minimitzant els seus impactes i contribuint a deixar de dependre del petroli. Per avançar cap a un nou model industrial no tot s’hi val.

No podem reproduir errades del passat, concentrant instal·lacions o ignorant els seus impactes sobre el medi. Però hem de superar una paràlisi que posa en risc l’arribada de fons europeus, i que també dificulta la generació de nous llocs de treball al sector de les renovables en un moment de crisi industrial, social i econòmica encara profunda. CCOO defensa una transició justa, a partir d’un model energètic sostenible, net i distribuït, amb garantia de subministrament i de seguretat jurídica.