Oferta irrebutjable

El terme gamba és el nom que reben els crustacis decàpodes de la infraordre Caridea, abdomen desenvolupat i closca flexible que són consumits com a mariscs. ​És molt similar a les gambetes i als llagostins.

Gamba de Vilanova vermella (Aristeus antennatus) de la llotja de Vilanova i la Geltrú.

Producte d’alt valor organolèptic i ric en proteïnes i minerals, cosa que el fa ser molt apreciat i reconegut.

I la Gamba de Vilanova vol ser considerada la millor de la costa catalana, tot que hi altres que volen discutir-li aquest prestigi, la més empipadora és la de Palamós que a més té la denominació de marca de garantia de productes de l’Empordà.

En fi sana competència i cal ser un expert molt notable però trobar-hi petites o grans diferències. Cal ser del morro fi per apreciar la subtilesa de cada una d’elles.

Ara bé la de Palamós té la seva presència al BOE per poder-la preservar   Orden AAA/923/2013, de 16 de mayo, por la que se regula la pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus) con arte de arrastre de fondo en determinadas zonas marítimas próximas a Palamós.

“Cada terra fa sa guerra” deia el clàssic i la controvèrsia entre quina gamba és la millor està servit, defensors i detractors de cada opció fan mans i mànigues per demostrar que el producte de Palamós o el de Vilanova supera tots, i més, els estàndards de qualitat exigida.

“Naltros” evidentment apostem per la de Vilanova. No és xovinisme és realisme. Perquè gambes, les de Vilanova, no n’hi ha de millors, no tenen parió. 

La manera més senzilla però també més deliciosa -al dir dels experts gourmets- de cruspir-se la gamba de Vilanova és passant-la uns segons per la planxa i salant-la.

No cal ser un cuiner amb quatre (o cinc, o sis) estrelles per fer-les però si que cal tenir la gràcia i el “salero” dels bons cuiners perquè  que no es passin ni quedin excessivament crues. Però el cert és que el ventall de possibilitats que donen les gambes són molt àmplies gastronòmicament parlant, des de suquets a arrossos o complementant guisats i amb una llarga llista de plats per llepar-se els dits..  Aquells i aquelles a qui els agrada les gambes diuen que és un plaer el xuclar els caps d’aquests marisc.

Però la felicitat mai és complerta i d’ençà de fa un anys l'Agència de Salut Alimentària recomana no fer-ho. Perdre’s el plaer. La mesura s’aconsella perquè els estudis de fa anys diuen que en els sucs dels cap hi ha cadmi, metall que no és massa saludable pel nostre cos, (tot el que no mata engreixa).

Però tornem a les coses gustoses i el cert és que hi hagut campanyes notables de promoció de la Gamba de Vilanova, amb menús de restaurants, amb jornades d’estudis específics de la gamba, les seves virtuts i la seva salut culinària i a més s’ha fet algun que altre maridatge amb cava i vins amb resultats més que notables.

Tot plegat entre els pescadors, l’administració i alguns dels comentaristes gastronòmics han posat fil a l’agulla per promocionar la gamba de Vilanova.

La foto es dóna testimoni és una oferta que segurament no es pot rebutjar a priori. Després ja veurem que passa.

Restaurant del Penedès. Prop de polígon industrial. Pandèmia.

Cal fer alguna acció per atraure clients i què millor que oferir gambes de Vilanova amb les seves qualitats i sabor a un preu sorprenent. El cert és que no vam veure la ració que donen però una consulta ràpida als preus a que es cotitzen i no creiem que amb el que fan pagar el restaurant doni per massa xixa.

Potser la grandària (que si que compte, i molt) és de la més petita i llavors potser el preu seria una mica, només una mica, més ajustat a la realitat).
Però vaja provar les gambes de Vilanova per una oferta i per oferta lligada a la Covid-19 tampoc és per llençar coets però potser cal aprofitar-la i degustar els excel·lents fruits del mar vilanoví amb un bon vinet de la terra.

I ja ho diuen A panxa plena no hi entren penes. I endavant amb les gambes, de Vilanova, clar

On hi hagi gamba de Vilanova les de Palamós no tenen res a fer.

De Palamós ni d’oferta en trobem...