Hem de defensar la sanitat pública universal de qualitat

El passat 6 de juliol els informatius de Penedès TV, donaven la notícia de la situació dels malalts oncològics a la comarca. Va parlar una doctora explicant que degut a la crisi Covid es van mantenir els tractaments als malalts de càncer i es va demorar la realització de proves, aquest retard ha provocat que es detectin tumors més avançats... és un resum, la notícia la poden trobar a internet.

Aquesta és la resposta tècnica (no es feien les proves perquè no podien) no es van dir les morts que s’han provocat per no realitzar-les, ni quins motius han portat a aquesta situació.

En la meva opinió el mal ve de lluny, des de l’any 2008 en aquella crisi, es van aplicar polítiques d’austeritat que va castigar durament la sanitat pública entre d’altres, provocant que molts professionals haguessin de marxar, tancaments de llits i plantes, reduint pressupostos.  Es van afavorir els centres privats, cal recordar que el conseller de sanitat provenia de la patronal de la sanitat privada.

S’ha triat l’opció de la privada, segons els que defensen aquest model és més eficient, però darrera aquests plantejaments s’amaga el negoci que es fa amb la sanitat. No creuen en la sanitat pública. Escolto al parlament com es reconeixia que s’havien destinat una part dels fons Covid a finançar programes de la TV pública.

Hem de defensar la sanitat pública universal de qualitat, on tothom tingui dret a rebre la millor assistència independentment, ja sigui ric o pobre, blanc o negre.

Per fer aquesta defensa cal que tothom assumeixin les seves responsabilitats, els usuaris, els professionals i l’administració.

Hi ha gent que amb bona intenció diu que hem d’anar tots a una. Com a  idea, la podria compartir, però la realitat és una altra. Qui gestiona els pressupostos decideix si s’inverteix més o menys en la sanitat pública o a la privada, si es contracta més personal o se’ls fa fora,  si s’obren llits o se’n tanquen, si s’inverteix amb més mitjans o més tecnologia o s’externalitza com Ferrovial i tants altres. S’ha pagat més de 40.000 € per llit Covid a la privada, tenint instruments per intervenir els centres (a Navarra per llit Covid privat han pagat menys de 25.000€, segons informacions periodístiques).

Que no em diguin que hem d’anar a una. Cadascú ha de fer la seva feina; qui administra que ho faci bé, els professionals també haurien de dir la seva públicament i no només en privat, també els usuaris hem de reivindicar i per últim els ajuntaments sent coneixedors d’aquesta situació, s’haurien de posar al costat de la ciutadania i defensar-la.

Jordi Junyent
Membre del Grup Pro Sanitat Pública.