El Vendrell es queda sense educadors de carrer

A finals del passat mes de juny van finalitzar els contractes dels tres educadors de carrer que des de feia dos anys treballaven al municipi, contractats aprofitant ajuts públics de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Aquests educadors realitzaven una feina essencial a peu de carrer dirigida a totes les persones joves del municipi, i especialment a les més vulnerables. Tasques com la creació de vincles amb grups d’adolescents que sovint estan a les places i carrers, apropar als joves que no treballen ni estudien als recursos d’inserció que els ofereixen les administracions, reduir els problemes entre veïns en alguns carrers i places de la ciutat, i fins i tot suport emocional, especialment a partir de partir de la Covid 19, o suport  telemàtic per realitzar les tasques de l’Institut, entre moltes altres. L’elevat índex de fracàs escolar i d’abandonament educatiu prematur i l’alta taxa d’atur del municipi evidencien encara més la necessitat de dotar-se de figures com són els educadors de carrer. I amb la gravetat  d’haver trencat de forma sobtada els vincles creats durant aquests anys amb moltes joves que els tenien com a referents i suport per encarar el seu futur amb millors garanties. 

Des de Som Poble-ERC ja vam proposar, tant en les negociacions pel pressupost 2021 amb el PSC, com en la proposta d’inversions per aprofitar el romanent del 2020 que vam presentar recentment, d’ampliar el contracte dels educadors de carrer i evitar així de trencar de cop amb les positives dinàmiques que estaven realitzant d’inserció i suport als joves més vulnerables i amb major risc d’exclusió social del municipi. I amb l’objectiu final de dotar-se d’un equip permanent d’educadors de carrer i d’agents cívics que treballin per millorar la convivència i la igualtat d’oportunitats. 

Malauradament, un cop més, des del govern no han volgut atendre les nostres peticions en un àmbit especialment sensible i estratègic pel Vendrell. I que està finalment relacionat amb qüestions que després tothom lamenta, com els problemes de convivència i civisme o la percepció d’inseguretat. Les polítiques preventives haurien de ser prioritàries per poder abordar des d’una perspectiva comunitària i d’inclusió social aquestes problemàtiques, que massa sovint acaben enfocant-se només des d’una visió policial i/o sancionadora. 

És una pràctica habitual d’aquest govern i els anteriors d’utilitzar els plans d’ocupació per a fer tasques que s’haurien de realitzar amb personal propi de forma estable i permanent i no només quan es disposa de recursos extra d’altres administracions, que en tot cas haurien d’utilitzar-se  només com a complement o reforç puntual.